Fàbrica del Marcet Granera

    Moianès
    Torrent del Marcet
    Al quilòmetre 6,3 de la carretera BV-1245 de Granera a Castellterçol
    636m

    Coordenades:

    41.73859
    2.07749
    423288
    4621164
    08095-85
    Patrimoni immoble
    Conjunt arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    XX
    Regular
    Algunes de les naus han perdut les cobertes.
    Inexistent
    Fàcil
    Sense ús
    Privada
    Ref. Cad.: 001403000DG22A
    Adriana Geladó Prat

    Conjunt arquitectònic situat a la banda de llevant del torrent del Marcet i format per tres grans naus industrials, la casa de l'amo i els habitatges pels treballadors. Les naus són de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i organitzats en planta baixa i pis. El volum de la banda de ponent presenta obertures rectangulars i d'arc rebaixat bastides en maons i de grans dimensions. Ha perdut completament la coberta. A l'interior, els espais estan coberts amb sostre de bigues de ferro i revoltons. La part posterior del volum es correspon amb els habitatges pels treballadors. Compta amb obertures rectangulars bastides en maons i té una gran bassa de planta rectangular a l'extrem de migdia. El volum central també compta amb grans finestrals d'obertura rectangular, està bastit en maons i amb els paraments arrebossats. Té la coberta malmesa i està en estat d'abandonament total. Darrera d'aquest volum hi ha un petit cos rectangular colonitzat per l'abundant vegetació existent a la zona. A la banda de llevant del conjunt, elevada respecte a la resta, hi ha l'antiga casa de l'amo. És rectangular, amb teulada de dues vessants i organitzada en dos nivells. Presenta obertures rectangulars i d'arc de mig punt. De la façana principal, orientada a migdia, destaca una galeria d'arcs de mig punt a la planta baixa. La construcció té els paraments emblanquinats.

    Segons la documentació consultada, la petita colònia industrial del Marcet té el seu origen en una antiga masia. Entre els anys 1895 i 1905, Joaquim Roger (propietari de l'antiga fàbrica de teixits i filats Roger de Castellterçol) i el seu fill Hipòlit Roger Salabert creen un gran grup industrial amb una nova fàbrica tèxtil a Castellterçol (el Vapor). Segons la documentació consultada referent al municipi de Castellterçol (Bubé Oller, 2013), també funden una fàbrica de tints a Granera (El Marcet) i una fàbrica a Santa Maria de Oló en aquest mateix període. Tot i aquesta dada, és més probable que la construcció de la colònia del Marcet es dugués a terme a partir de l'any 1940. Posteriorment, a mitjans dels anys 60 del segle XX, la propietat de la fàbrica passa a mans de Joaquim Roger i Amat (filatura i cotó), que es parteix la propietat del grup industrial amb el seu germà Josep Maria Roger (teixits). Productivament, el Marcet es dedicava al tint i al blanqueig de teixits i fils. Hi van arribar a treballar una trentena de persones, la majoria veïns de Granera i Castellterçol. La fàbrica cessà la seva producció entre els anys 70 i 80 del segle XX. Actualment, alguns dels edificis estan destinats a habitatges de segona residència.

    BUBÉ OLLER, Joan (2013). Intervenció en la façana est de Castellterçol i reprogramació de l'antiga fàbrica tèxtil ANLA en complex municipal. (Projecte Final de Carrera. Universitat Politècnica de Catalunya Barcelona TECH). Consultat des de https://upcommons.upc.edu/handle/2099.1/18717 COLLELLDEMONT, Pep (1994). De la Vall de Tenes a Castellcir. Col·lecció Les Guies (El 9 Nou), 4. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, p. 50. COMAS I DURAN, Pere (1985-1988). "Granera". Revista Plaça Gran, col. Pobles del Vallès. Granollers. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 23, 54. MEIJIDE FERNÁNDEZ, Andrea (2014). Rehabilitació i canvi d'ús de la colònia tèxtil Manso Agulló a hostal rural. PFG Escola d'Arquitectura La Salle, Universitat Ramon Llull [Inèdit]. PI, Pau; SERRA, Emaús (1989). "Sortida per un sector del Moianès". Dovella, 30. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, p. 53. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 455. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 15-03-2019]. Https://www.enciclopedia.cat/[Consulta: 15-03-2019].