Edifici de grans dimensions, molt allargat i que es desenvolupa en dos cossos, d’un estil que podria assimilar-se al noucentisme. Sembla que inicialment fou concebut com a fassina o fàbrica d’aiguardent, i posteriorment s’ha reconvertit en edifici d’habitatges.
És de planta rectangular, entre mitgeres en una de les bandes i fent cantonera al carrer de Corró per l'altre. Els dos cossos són simètrics i presenten una composició idèntica, però cadascun amb el seu propi eix de simetria, que ve marcat per un cos central que originàriament era més alt, tot i que les recents obres d’ampliació han desdibuixat aquest esquema.
El cos que està situat a ponent consta de tres plantes. La tercera hi ha estat afegida recentment (amb posterioritat al 2002). Originàriament només la franja central, que marca l’eix de simetria, tenia tres plantes. La planta primera es desenvolupa segons un ritme d’obertures amb emmarcaments motllurats a la part superior. Algunes de les obertures estan remarcades en forma de balcons. La part central s’estructura en base a tres eixos d’obertures, amb un esgrafiat (de motius vegetals) a la part superior flanquejada per dues finestres de punt rodó. Aquests elements, que són els que podrien assimilar-se a l’estètica noucentista, emfasitzen els eixos compositius.
El cos que està situat a llevant presenta la mateixa composició. En aquest cas només l’ala lateral de llevant s’ha fet recréixer amb una segona planta (a la dècada de 1990). Això trenca la simetria de la composició. La franja central és igual que a l’altre cos. Actualment, però, ambdós cossos tenen lleugeres diferències fruit de l’evolució més recent de l’edifici; per exemple, en el color del pintat de l’arrebossat o en les obertures de la planta baixa, moltes de les quals han estat adaptades amb finalitats comercials.