Fàbrica Borràs (nau de la Rovirola) Santa Maria d'Oló

Moianès
Raval de la Rovirola, s/n
Carretera de servei paral·lela a l'Eix Transversal (BP-4313), al km.22,2 camí NE 200 m
537

Coordenades:

41.87818
2.02385
419003
4636711
08258-315
Patrimoni immoble
Edifici
XX
1905
Dolent
En ruïna
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
08258A002000550000AX
Jordi Piñero Subirana

Antiga fàbrica tèxtil que fou una nau secundària vinculada a diferents empreses d'Oló. Està emplaçada al raval de la Rovirola, i actualment es troba en estat de ruïna. És una construcció fabril de principis del segle XX que es caracteritza pels típics rengs de finestres emmarcades amb maó. És de planta rectangular i, a la meitat davantera, consta de dues plantes, mentre que la meitat posterior només en té una. La façana principal, encarada a migdia, s'estructura en tres eixos d'obertures, amb un senzill balcó a la part central. Els murs són de maçoneria.

Informació facilitada per Josep Canamasas Güell i Miquel Casas Oller (de cal Gregori)

Al final del segle XIX a Oló hi havia tres fàbriques tèxtils de dimensions modestes. Una era la fàbrica de Joan Badia, que el 1896 va tenir els primers telers mecànics del poble. Estava situada al carrer Major, número 35. A més d'aquesta fàbrica al poble, Badia va construir també aquesta altra fàbrica al raval de la Rovirola. Segons fonts orals, va ser l'any 1905 i funcionava encara amb telers a mà.
El 1920 Joaquim Borràs va comprar una de les fàbriques de la riera d'Oló, que es coneixia popularment amb el nom del Pastor. És la que a partir d'aleshores va ser coneguda com a fàbrica Borràs i actualment és la fàbrica Sauleda. Probablement en aquesta mateixa època va comprar també aquesta fàbrica al raval de la Rovirola. Joaquim Borràs (Manresa 1865-1963) era un industrial que s'introduí també en la política, partidari d'Antoni Maura es presentà diverses vegades com a diputat, fou alcalde de Manresa i vice-president de la Diputació de Barcelona. En una de les seves campanyes electorals va visitar Oló i s'adonà de l'oportunitat que representava aquesta localitat, ja que tenia una població acostumada al treball del tèxtil i els salaris eren més baixos, en un entorn rural de baixa conflictivitat social. Aquest industrial tenia la seva fàbrica principal a la colònia Borràs, de Castellbell i el Vilar, on es feien les feines de filar i una part del teixit.
La fàbrica Borràs situada al poble va tenir un gran creixement. Va ser la segona més gran, després de la fàbrica López. La nau de la Rovirola estava vinculada a la fàbrica Borràs, però sembla que en aquest nou període només va servir com a magatzem. Els anys 1960 Manufactues Borràs S.A. era un important conglomerat industrial amb vinculacions també amb la banca. Tanmateix, la fàbrica va tancar les portes a principis d'aquesta dècada, degut a la crisi del tèxtil. Aleshores hi treballaven 70 persones. Més endavant la nau de la Rovirola fou utilitzada per guardar-hi bestiar, encara fins a la dècada de 1980.

FERRER, Llorenç i altres (1991). "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 121-124.