Estructures riera de Vallcàrquera
Figaró-Montmany
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Estructures de pedra seca, que es troben isolades a la llera de la riera de Vallcàrquera, prop de la Font del Molí. La zona es troba molt emboscada i plena de matolls i esbarzers fet que dificulta la documentació completa d'aquestes estructures. El sistema constructiu es basa en la tècnica de la pedra seca, es tracta de blocs de pedra, més o menys ben desbastats i amb petites pedres a mode de falca, formant bancals d'una sola cara vista. En conjunt es documenten diverses peces de terra de conreu en forma de terrassa estreta i allargada i perpendicular a la riera, construïda amb marges de pedra seca al vessant. Aquest combina amb altres espais on el terreny és una mica més pla i més o menys elevat terminat en un o més dels seus costats per un mur, un talús, o altre desnivell fet també en pedra seca. Aquestes estructures es troben separades per construccions perpendiculars a riera, a la qual s'adapten. El sistema constructiu és el mateix i es tracta d'una obra destinada a conduir un volum d'aigua derivat d'un torrent o d'aigües subterrànies, associat a un sistema de regatge.
Història
A la llera dreta de la riera de Vallcàrquera, baixant de Sant Pere de Vallcàrquera, i sobre el riu es documenten una sèrie d'estructures de caràcter isolat (feixes, bancals, una possible barraca, i un tram de rec...) relacionades amb el conreu d'aquestes espais o illes. L'explotació d'aquests terrenys situats a la zona de ribera amb diversos usos agrícoles (regadiu d'arbres fruiters, horta, etc.) es documenta a la zona de l'alt Congost des de l'alta edat mitjana. El regadiu es feia mitjançant l'aigua del riu Congost i dels torrents que hi desguassen. El caràcter accidentat del terreny fa que els cursos d'aigua discorrin molt encaixats per la qual cosa es fa difícil regar directament a partir d'ells. Una pràctica habitual serà la de derivar el seu curs mitjançant sèquies "aquis et decursione earum" documentat al 1078 a Vallcàrquera. Però són principalment les fonts el factor tingut en compte a l'hora d'assentar un establiment agrícola i les seves terres. Els prats regats també deurien ser molt escassos, com es desprèn dels pocs esments de "pratis cu maquis et decursione earum" del 1078 a Vallcàrquera. Els abundants esments de camps dedicats a cereal, vinya i oliveres permet creure que el regadiu no ocupava una superfície gaire gran al terme de Montmany abans del segle XVI. La imatge del regadiu limitat a les lleres fluvials i als horts situats al costat dels masos, és, segons els documents, la més propera a la realitat.
