Estany del Coll
Rupit i Pruit
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Estany aïllat de planta irregular més o menys allargassada, situat al bell mig dels camps que caracteritzen la zona. Està delimitat amb una tanca de fusta i envoltat per una vegetació on destaquen les comunitats de macròfits i helòfits. L'estany és el punt de reproducció de fins a 8 espècies d’amfibis: la granota roja (Rana temporaria), la granota verda (Phelophilax perezi), la granoteta de punts (Pelodytes punctatus), la reineta (Hyla meridionalis), el gripau comú (Bufo bufo), la salamandra (Salamandra salamandra), el tritó verd (Triturus marmoratus) i el tritó palmat (Lisotriton helveticus). A més a més, l’ànec collverd (Anas plathyrynchos), el cabusset (Tachybaptus rufficollis) i la polla d’aigua (Gallinula chloropus) són ocells aquàtics que també crien a l’estany. L'estany compta amb un hotel per a insectes. Es tracta d'una estructura similar a un armari sense portes, a les lleixes del qual s’hi col·loquen substrats de diferent naturalesa: troncs, pedres, escorça, etc. La seva funció és servir de refugi i lloc de reproducció a diferents espècies d'insectes, sobretot pel que fa a les abelles solitàries i els abellots.
Altres noms relacionats amb l'element: estany de les Granotes. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra.
Història
L'estany és propietat de les finques del Coll, el Torrent i Roca-roja de Pruit. A principis del segle XX, era el punt d'abeurament més important per al bestiar de la zona. Durant la segona meitat del segle XX, l'estany es va anar omplint de sediments, fent impracticable la seva funció original. Fou restaurat l'any 2010 per Paisatges Vius, una entitat dedicada a la conservació de la natura de manera compatible amb les activitats socioeconòmiques del territori. L'hotel d'insectes fou elaborat pels professionals de la construcció de Rupit Joan Pujol (fuster) i el paleta Sellabona, que el van construir seguint l'arquitectura rústica típica del poble: fusta fosca, gruixuda i sostre de teula envellida.
Bibliografia
MAS, Guillem; CONILL, Gregori; COLOM MOLAS, Joan (2011). “La restauració de l’estany del Coll o de les Granotes”. Els Cingles de Collsacabra, any XXXII, núm. 65, p. 16-19.
