Des de temps immemorials al territori al voltant de Lliçà de Vall hi ha un bon nombre de mines i canals dels quals se’n desconeix l’origen precís. Les més importants són la mina de can Coll, que discorre per la riba de ponent del riu Tenes i que és d’origen medieval, i l’anomenada mina dels Set Socis, que discorre per la riba de llevant i que ja existia com a mínim al segle XVIII. La mina de la Concòrdia és menys coneguda a Lliçà de Vall, ja que en aquest terme només regava les terres de la masia de les Torres. És possible que ja existís al segle XVIII. Almenys l’any 1786 hi ha documentat un conflicte sobre l’ús de les aigües de reg entre Josep Torra, propietari de la masia de les Torres, i Josep Nadal, de can Nadal. Tanmateix, les primeres escriptures de la masia de les Torres en què hi ha una constància més explícita d’aquest rec són de l’any 1832. Antigament aquest mas disposava de vint-i-dues hores d'aigua.
L’any 1925 Ramon Albó va aconseguir la propietat de la masia de les Torres. Aquest polític, sociòleg i advocat especialitzat en temes penitenciaris va cedir la propietat al tribunal de menors amb la idea de constituir-hi en un centre d'atenció a nens en risc d'exclusió social. El 1928 es va fundar oficialment l'Obra Tutelar Agrària (OTA), que va assumir la titularitat de l’escola i colònia agrícola que s’estava creant entorn d’aquesta finca, que inclou la casa de la Bella Plana. Avui aquesta fundació continua en actiu fent tasques agrícoles a les terres de l’entorn, i les aigües del Rec de la Concòrdia es continuen utilitzant per regar una amplia zona al voltant d’aquestes dues cases.
Entorn de la dècada de 1960 es va crear artificialment l’estany de la Bella Plana, que es nodreix també amb aigües d’aquest rec. Sembla que va ser fruit d’un succés casual.
