Estany de la Bella Plana
Lliçà de Vall

    Vallès Oriental
    Sector nord-est del terme municipal. Prop de la masia de la Bella Plana
    Emplaçament
    Ctra a Bigues i Riells (BV-1602), al km. 4,5 camí direcció est uns 300 m i trencall al nord cap a la masia de la Bella Plana
    109

    Coordenades:

    41.59493
    2.24807
    437333
    4605076
    Número de fitxa
    08108 - 32
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Contemporani
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    08107A005000060000HF
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Estany artificial emplaçat uns 100 m a l’est de la masia de Bella Plana. Es nodreix amb aigua del Rec de la Concòrdia, un ramal del qual prové de la bassa de la masia de les Torres. L’aigua embassada ocupa una superfície d’uns 100 m d’amplada i al seu entorn s’hi ha format un microclima especial que permet que s’hi aturin diferents aus migratòries.

    Actualment l’estany continua formant part de l’àrea de regadiu que s’estén entre les masies de la Bella Plana i les Torres, un espai gestionat per l’Obra Tutelar Agrària (OTA). L’estany és una fita enmig del territori agrícola conegut com el Pla, que s’estén a l’est del terme municipal de Lliçà de Vall. Aquest mosaic de conreus constitueix un important testimoni del passat agrícola de la població, avui envoltada de polígons industrials.

    L’Estany es troba dins la finca de l’OTA i s’hi ha d’accedir a través de la masia de la Bella Plana

    Des de temps immemorials al territori al voltant de Lliçà de Vall hi ha un bon nombre de mines i canals dels quals se’n desconeix l’origen precís. Les més importants són la mina de can Coll, que discorre per la riba de ponent del riu Tenes i que és d’origen medieval, i l’anomenada mina dels Set Socis, que discorre per la riba de llevant i que ja existia com a mínim al segle XVIII. La mina de la Concòrdia és menys coneguda a Lliçà de Vall, ja que en aquest terme només regava les terres de la masia de les Torres. És possible que ja existís al segle XVIII. Almenys l’any 1786 hi ha documentat un conflicte sobre l’ús de les aigües de reg entre Josep Torra, propietari de la masia de les Torres, i Josep Nadal, de can Nadal. Tanmateix, les primeres escriptures de la masia de les Torres en què hi ha una constància més explícita d’aquest rec són de l’any 1832. Antigament aquest mas disposava de vint-i-dues hores d'aigua.

    L’any 1925 Ramon Albó va aconseguir la propietat de la masia de les Torres. Aquest polític, sociòleg i advocat especialitzat en temes penitenciaris va cedir la propietat al tribunal de menors amb la idea de constituir-hi en un centre d'atenció a nens en risc d'exclusió social. El 1928 es va fundar oficialment l'Obra Tutelar Agrària (OTA), que va assumir la titularitat de l’escola i colònia agrícola que s’estava creant entorn d’aquesta finca, que inclou la casa de la Bella Plana. Avui aquesta fundació continua en actiu fent tasques agrícoles a les terres de l’entorn, i les aigües del Rec de la Concòrdia es continuen utilitzant per regar una amplia zona al voltant d’aquestes dues cases.

    Entorn de la dècada de 1960 es va crear artificialment l’estany de la Bella Plana, que es nodreix també amb aigües d’aquest rec. Sembla que va ser fruit d’un succés casual.

    GARCIA-PEY, Enric (1999). Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 29.