Esquei del Grau
Rupit i Pruit

    Osona
    Les Marrades del Grau - Pruit
    Emplaçament
    Al costat del camí ral de Vic a Olot, damunt la font de les Marrades
    881 m.s.n.m

    Coordenades:

    42.07821
    2.45713
    455096
    4658602
    Número de fitxa
    08901 - 275
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Xarxa natura 2000
    PEIN. Decret 328/1992, de 14 de setembre
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08185A00900017
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Massa rocallosa de superfície clivellada i cantelluda, plena de fissures i arestes. Es tracta d'un vessant rocós de fort pendent, on la roca de calcaries gresoses aflora per damunt del traçat del camí ral de Vic a Olot. S'hi accedeix mitjançant un estret corriol que s'inicia a l'extrem de la segona plataforma o rampa empedrada que caracteritza les Marrades del Grau. La zona està coberta per una espessa vegetació ombrívola de faigs i roures. Uns metres més enllà en direcció a llevant, formant part de la mateixa formació rocosa, hi ha la cèlebre mina dels Bandolers. Es tracta d'una gran esquerda rocallosa d'uns 50 metres de llargada, amb una amplada mitjana aproximada d'1,20 metres i uns 4 o 5 metres de fondària, que probablement fou adaptada per facilitar el trànsit de persones. Tant l'arbrat de la zona com el sotabosc la camuflen, restant d'aquesta manera un amagatall que fou utilitzat pel bandolerisme i els lladres del camí ral durant els segles XVIII i XIX.

    L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra.

    BIGAS BAU, Marc (2006). “Trabucaires i lladres de camí ral al Collsacabra”. Els Cingles de Collsacabra, any XXVII, núm. 56, p. 24-27.

    BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni. Olot: Ajuntament d’Olot, p. 48.