Espinagalls

Vilada

La masia d'Espinagalls es tracta d'una casa de grans dimensions, construïda en diferents fases tal com es pot llegir observant els paraments de la façana. Actualment està completament ensorrada interiorment i amenaça ruïna les parets, perquè són d'una gran alçada. La masia està situada a l'extrem de l'esplanada coneguda del camp gran d'Espinagalls on una cresta de roca separa els camps de l'inici del vessant descendent als plans de Roset. Es tracta d'un entorn de feixes allargades amb un esgraonat bastant vertical. La casa està ubicada al primer replà i la façana nord està completament recolzada a la roca. La masia està conformada per l'edifici de la casa junt amb diversos annexos com la pallissa, corts, estables, era, entre altres. Edifici de planta rectangular amb diferents ampliacions i annexos adossats (est-oest). El perímetre de l'era està enrajolat i tancat per un potent mur ciclopi de pedra seca. L'alçat és de planta baixa, pis, golfes i un darrer nivell irregular que podríem denominar sotateulada. Les diferents estructures que conformen la casa, que han estat bastides en diferents fases constructives, mostren desnivells que es resolen a partir d'escales interiors. La façana principal la trobem orientada al sud perquè és l'orientació pròpia de les feixes del terreny. L'element principal de la façana nord és una cisterna d'aigua tapada ubicada a nivell del 2n pis a causa del desnivell del terreny. Aparentment, el bloc original de la casa correspondria a la cantonada de llevant a la que progressivament s'incorporarien ampliacions a ponent. L'estructura rectangular de l'edifici disposa d'un camí empedrat a la part frontal que connectaria la porta principal amb l'era, i a les feixes inferiors. Sembla que també hi havia, per bé que ara està ensorrat, un petit cobert entre l'enllosat i l'espadat del marge. El conjunt dels murs mostren diferències evidents a l'aparell segons la fase constructiva, tot i que les cantoneres sempre són grans blocs desbastats i força escairats. Pel que fa a les obertures, cal destacar l'antiga porta d'accés, situada a la façana sud. Tot i que no gaudeix d'una llinda treballada (biga recta de fusta), la porta era doble i disposava d'una biga de 2 metres encofrada amb taulons que s'amagava dins el mur per bloquejar la porta. A la façana de llevant hi podem observar encara 3 finestres, una per planta. A la façana sud, 4 finestres d'iguals característiques, 1 a la planta baixa i primera, i dues a les golfes. També hi hauria una obertura més gran, que hauria pogut tenir una barana d'ampit sobre la porta principal, però que s'ha perdut. Adossat a ponent del cos principal hi hauria una ampliació amb les mateixes característiques arquitectòniques i de materials constructius que està pràcticament enfonsada. Seguidament, trobem els límits de la gran pallissa d'Espinagalls. Ubicada un nivell per sobre de l'habitatge, pel desnivell del terreny, la paret s'eleva fins al nivell de golfes de la casa, al qual encara s'hi afegia un pilar cantoner que arribava a l'alçat superior de la pallissa, ja sense paret. L'accés a la pallissa, orientada a ponent, s'efectua frontalment des de l'era. Està distribuïda amb dos nivells i separat amb calaixos per pilars, cavalls i bigues interiors. Al segon nivell s'hi accedia per una escala exterior de pedra. L'alçada era molt considerable, i es recolza pel costat nord, gairebé completament a la paret del terreny. Actualment està completament ensorrada interiorment. A la façana sud, a la planta baixa s'observen alguns petits finestrons sense cap característica especial.