Espai natural inclòs dins el PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya) que abasta una extensa àrea de la comarca del Moianès a l'entorn de la capital, Moià, i que inclou diversos municipis, entre ells Santa Maria d'Oló. Concretament, l'àrea dins el terme municipal d'Oló es troba al nord d'aquest PEIN i conforma una llengua entorn de l'eix central del municipi que va d'est a oest, tot seguint el curs de la riera d'Oló. La superfície total del PEIN és de 10.583,77 ha, de les quals 1.426,15 es troben dins el terme de Santa Maria d'Oló; això suposa un 13,47 %.
Aquest espai protegit comprèn una àmplia representació dels sistemes naturals i del paisatge de la comarca del Moianès, situada en un dels extrems de l'àrea humida del nord-est de Catalunya. La flora i la vegetació d'aquest espai conserven alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català. A nivell faunístic és un bon representant de les espècies forestals amb influència mediterrània. També és remarcable la presència de destacades espècies pròpies dels ecosistemes fluvials, així com d'alguns indrets d'interès geològic; entre ells la zona del Brai, a tocar del nucli urbà d'Oló.
El territori situat dins el terme d'Oló ve condicionat pel curs de la riera d'Oló, que transcorre per un paisatge d'orografia abrupta, modelada per l'erosió de l'aigua, amb cingles i terrasses fluvials, torrents que formen salts d'aigua i nombrosos xaragalls. La riera d'Oló presenta un cabal variable segons l'època de l'any, i en alguns moments de l'estiu arriba a quedar pràcticament seca. Als marges de la riera hi trobem vegetació riberenca que, en alguns trams, ha donat lloc a bosc de ribera. Aquests espais solen servir com a corredors biològics de moltes espècies. En aquest ecosistema de medi aquàtic hi trobem els peixos autòctons, com la bagra o el barb cua-roig; també una gran diversitat d'insectes aquàtics, entre els quals la papallona graèllsia, l'espiadimonis i diverses libèl·lules. Així mateix, hi és ben present el bernat pescaire i també s'hi han detectat alguns exemplars de llúdriga, un mamífer protegit i en perill d'extinció.
Més enllà de l'entorn aquàtic al llarg de l'espai protegit s'aixequen també algunes formacions muntanyoses. D'est a oest, el Serrat Gran, la Serra de la Vila, la Serra del Castell i el Serrat de les Tosqueres.
