Esgrafiat de la casa núm. 10 del carrer de Mar
Pineda de Mar

    Maresme
    Carrer de Mar, núm. 10

    Coordenades:

    41.626903433798
    2.6897969841957
    474160
    4608399
    Número de fitxa
    08163 - 134
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX
    Desconeguda
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Ornamental
    Titularitat
    Privada
    4285004DG7048N0001PF
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    La casa del número 10 del carrer del Mar conserva, a la planta pis, uns bells esgrafiats de motius florals. La façana està presidida per un balcó corregut amb dos accessos, amb la barana de ferro. Entre els dos accessos i entre aquests i l'extrem de la façana hi ha tres testos florals en forma de copa, emmarcats per sanefes.

    Damunt de cada llinda hi ha representat un rombe. També hi ha motius esgrafiats a la faixa de sota coberta, on trobem dos respiralls de la cambra de ventilació. A més, hi ha varis motius arquitectònics esgrafiats, que ajuden a emmarcar l'escena. Es tracta d'un sòcol i dues faixes verticals, als extrems de la façana, imitant els carreus.

    Malauradament la planta baixa del mateix edifici no conserva cap element destacable. Al contrari, les obertures originals han estat tapiades.

    L’origen del carrer del Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies.

    Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la universitat de Pineda.

    Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.

    La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.

    FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). Pineda en el temps. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.

    MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). L’Abans. Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975. Editorial Efadós.