Església vella de Merola
Puig-reig

    Berguedà
    Merola
    Emplaçament
    Pel camí de Merola seguir en direcció N-W fins el mas Sobirana. Passats 200 m camí a la dreta

    Coordenades:

    41.94688
    1.85536
    405124
    4644512
    Número de fitxa
    08175 - 216
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Romànic
    Segle
    X-XIII
    Estat de conservació
    Dolent
    Esfondrada des de fa molts any: sense coberta, embrossada i amb pèrdua notable de pedra escairada dels murs perimetrals i de la mateixa volta.
    Protecció
    Legal
    BCIL 04
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 3650
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Bisbat de Solsona
    Autoria de la fitxa
    Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

    Conjunt format per l'antiga església romànica de Santa Maria de Merola i una construcció en ruïnes corresponent a l'antiga rectoria. Es troben emplaçades en un petit promontori perfectament situat que domina la vall de la riera de Merola. L'Església és d'una sola nau, amb coberta de volta de canó rebaixada i un absis semicircular. Es troba en estat ruïnós i només en resten les estructures que es conserven dempeus a la part de nord i de ponent, així com una paret que partia la nau en dues construïda amb dos arcs de mig punt. Entre aquesta paret i el mur del nord hi ha el que queda de la volta. Al mur de ponent hi ha una finestra a manera d'espitllera, la qual insinua una forma de creu; és rematada per una sola pedra que forma un petit arc de mig punt. Pel que fa a l'absis, anys enrere encara se'n podien veure les traces. L'aparell és format per pedres polides, disposades en filades regulars i a trencajunt.
    Uns metres al nord queden dempeus algunes parets d'un edifici que fou utilitzat com a rectoria, bé que és possible que també corresponguin al que antigament fou residència dels monjos, tot i que la tipologia constructiva sembla correspondre més aviat als segles XVII-XVIII. Però al voltant hi ha un entorn de ruïnes força ampli que podria ser de construccions anteriors. La part més visible consta de diverses estructures en forma d'habitacions quadrades, amb planta baixa i, com a mínim, un pis. També hi ha una altra estructura més senzilla en forma de cabana.

    L'Església de Merola és esmentada a l'Acta de Consagració de la Seu d'Urgell (document datat possiblement al final del segle X o principi de l'XI) i segurament aquest és el moment de la cosntrucció de l'església romànica de Merola. Sembla que en aquest lloc residí una comunitat de monjos amb els quals es constituí un priorat que depenia del monestir de Serrateix, però degué ser abandonat ja en una època reculada. Situada dins l'antic bisbat d'Urgell i comtat de Berga, fou l'església parroquial de la Vall de Merola sota la influència del monestir de Santa Maria de Serrateix. A partir del segle XI formava part del terme del veí castell de Merola. L'any 1050 l'església fou afavorida amb deixes testamentàries. Al segle XIII es va esculpir una talla de fusta romànica que malauradament es va perdre durant la Guerra Civil de 1936. Abans de 1609 l'església va ser reformada amb un reforçament de la volta i una paret amb dos arcs que partia la nau en dues. L'església fou parroquial del lloc i del terme casteller (domini dels Berga i posteriorment del Rei) fins que l'any 1609 fou abandonada degut al mal esta en què es trobava i es va construir la nova església de Santa Maria de Merola, que fou parroquial fins el segle XIX, quan passà a ésser sufragània de Sant Martí de Puig-reig.

    AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig, b.5
    SERRA, Rosa (1985). "Santa Maria de Merola", Catalunya Romànica, vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 400-401
    SERRA, Rosa; MIRALDA, Jordi (1990). Merola, un poble. Associació Cultural Esplai; Comissió Caminada Popular, p. 16. SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982
    VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.