Església parroquial de Santa Maria d'Artés Artés

Bages
Plaça de l'Església, s/n

Coordenades:

41.79837
1.95332
413043
4627919
08010-10
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Eclecticisme
XX
1912
Claudi Duran i Ventosa i Josep Coll i Vilaclara
Bo
Legal
Normes subsidiàries, article 143 (20.03.2006)
Si: IPA 16176
Fàcil
Religiós
Privada
Bisbat de Vic
Jordi Montlló Bolart

Es tracta d'una església neobizantina amb elements noucentistes que consta de tres naus cobertes amb volta de canó i decorades amb elements propis del romànic, com arcuacions, columnes, i arcs de mig punt. A la façana principal es presenta un pòrtic amb tres arcades de mig punt. Al seu damunt s'obre un finestral triple.
A la dreta hi ha el campanar, de planta octogonal amb coberta a quatre vessants i una llanterna sostinguda per quatre columnes. Cada cara de l'octògon està oberta per un arc de mig punt que el travessa. Tant l'octògon com la llanterna són rematats amb un fris d'arquacions cegues.
Al costat oposat del campanar hi ha el baptisteri. A l'interior destaca l'orgue, les vidrieres i les pintures de l'absis. L'orgue és romàntic i data de l'any 1922. La majoria de les vidrieres són de l'època de construcció de l'església, d'estil modernista. Estaven en molt mal estat i s'han restaurat recentment per part de l'empresa Vicus. Les pintures del baptisteri són de l'any 1934, obra de Llucià Costa i representen l'ascensió i entronització de la Mare de Déu. En el nivell inferior hi ha la representació de la ciutat de Jerusalem i el sepulcre buit de la Mare de Déu; als costats hi ha els dotze apòstols. En el nivell mig, ens trobem el tema central envoltat d'una anella ametllada. En el nivell superior hi ha la figura de l'esperit sant.

Claudi Duran i Ventosa fou arquitecte i fill del polític Duran i Bas. Lluís Duran i Ventosa, polític, advocat i periodista, era el seu germà.

La construcció de la nova església es deu al creixement industrial d'Artés durant el segle XIX, i està vinculada a la voluntat empresarial del moment.
Els plànols de l'església són de Claudi Duran i Ventosa, de l'any 1892. El 4 de setembre de l'any 1892, el bisbe Morgades i Gili en posava la primera pedra i, el 14 de setembre de 1912, consagrada pel bisbe Josep Torras i Bages. L'any 1914, es va enderrocar l'antiga església parroquial.
El campanar és obra de Josep Coll i Vilaclara; es té constància que a l'any 1916 s'estava acabant.