Església Parroquial de Sant Llorenç Savall
Sant Llorenç Savall
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'església de Sant Llorenç ha estat molt remodelada al llarg dels segles; la base dels murs i alguns elements esparsos es podrien datar a l'època medieval, i l'alçat dels murs correspondria a l'època moderna. L'any 1887 s'hi feren reformes importants, i durant la guerra del 1936-39 fou tan malmesa que gairebé es reféu totalment als anys 40-50 (un medalló esgrafiat a la façana data de 1957, tot i que les obres més importants es van dur a terme l'any 1945). L'actual edifici es caracteritza per una àmplia façana amb esgrafiats i un petit porxo damunt el portal d'entrada, i un singular cimbori de ceràmica vitriada al costat del campanar llarg i dret (amb una torreta o "cumani", imitant els antics comunidors) que caracteritzen la silueta del poble. Un dels vitralls de l'església és atribuït a Puig i Cadafalch. D'entre els elements arquitectònics més antics destaca una petita porta a la façana de migdia semblant a les portes romàniques de la capella del Dalmau o de Sant Llorenç del Munt; fins a les profundes reformes del segle XIX l'entrada al temple es feia per la façana sud, però possiblement aquesta fos una portella més petita.
Les campanes del campanar foren batejades amb els noms de Joana i Sebastiana, i encara es coneixen els tocs del sometent.
Història
La primera notícia d'una església de Sant Llorenç a la vall, diferenciant-se de la del Munt, és de l'any 1010. Un altre document de 1050 n'esmenta el cementiri, i pel 1087 s'anomena parròquia. Fins al segle XIII els territoris es van definint, amb l'aparició de la parròquia de Vallcàrcara, per exemple, i s'estableix un nucli habitat al voltant de l'església. La dependència de Sant Llorenç del Munt, tan present a l'edat mitjana, disminueix amb l'abandó del monestir al segle XV. A l'època moderna consten donacions d'altars i altres moviments que poden pressuposar canvis arquitectònics, però els grans canvis vindrien al segle XIX de la mà de mossèn Josep Miró, qui emprengué importants obres a l'església i també obres civils (com el pont de la Vila) i apostòliques. El 22 de juliol del 1936 membres de la FAI de Rubí i alguns llorençans entraren a l'església, la saquejaren i van estellar i cremar a la plaça l'orgue, l'altar i algunes imatges, Els arxius i les peces de valor es van salvaguardar amagant-los en diverses cases del poble, i mesos després es van fondre les campanes per a fer armamanent. L'edifici actual és força reformat als anys 40 i 50.
Bibliografia
AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. AA.DD (2004) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 2 (El tresor de la parròquia, febrer 2004), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. AA.DD (2004) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 3 (La Guerra Civil, agost 2004), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.
