Església evangèlica de Rubí Rubí

Vallès Occidental
C/ Colom 4-6, 08191-RUBÍ
Al nucli urbà

Coordenades:

41.48869
2.0298
419010
4593463
08184-167
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Historicista
1929
Portillo i Quintana
Bo
Legal
PECPAR - Fitxa núm. 4
Fàcil
Religiós
Privada
Església Evangèlica, C/ Colom 4-6, 08191-RUBÍ
Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA

Edifici entre mitgeres amb accessos des dels carrers Colom i Virgili. Un pati interior separa l'església de l'escola. A l'església, l'estructura és de pilars i jàsseres amb forjat pla, a l'escola l' estructura és de murs de càrrega. La façana al carrer Colom descobreix l'ús religiós de l'edifici, que posseeix un gran valor simbòlic, sense relació arquitectònica amb l'espai interior. Formalment intenta imitar l'estil gòtic. A la façana del carrer Virgili destaquen els arcs de totxo vist i la fusteria (PLA, s.d.). Les grans finestres donen gran lluminositat al recinte. Darrera i a sobre de la tribuna, hi ha un retaule, i a cada costat d'aquesta tribuna, hi ha les portes que donen accés a la sagristia, una, i al jardí l'altra.

Es troba inclosa dins el Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí, ordenada amb el número 4, i té com a elements a protegir les façanes i els arcs apuntats de l'interior en portes i finestres. Te un interessant valor històric, car és un dels pocs edificis de culte no catòlic en el qual el remodelatge fer durant la dictadura se li va permetre la construcció d'una façana que mostrés el seu caràcter religiós (PLA, s.d.). L'Església Evangèlica va donar el seu harmònium de 1920 - 1925 al Museu de Rubí (NOTICIARI, 1993)

L'obra evangèlica de Rubí va ser iniciada a l'any 1881 per Francisco Albricias. Ell mateix, amb l'ajuda d'altres, va fundar la societat de socors mutus "La Fraternitat", així com el "Casino Rubinense", i es va publicar un seminari titulat "El Rubinense", constituint tot plegat l'eix progressista de la societat rubinenca de l'època. L'edifici actual , que ocupava una extensió de 117 metres quadrats, va ser inaugurat el 6 de gener de l'any 1930, al mateix lloc on hi havia l'antiga capella estreta i llarga utilitzada des de la fundació de l'església. En aquella capella tan sols es podia celebrar el culte els dies laborables, realitzant-se els dominicals als edificis de l'Escola, ja que les seves taules havia estat fetes per tal de poder ser utilitzades en la doble funció de pupitres i bancs per a les cultes. Així mateix l'harmonium era transportat a través del jardí des del petit local a l'Escola, habilitada els diumenges com a temple (CORTÉS, 1981).

BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CORTÉS, Samuel (1981) Cien años de historia evangélica en Rubí (1881-1991). Rubí. NOTICIARI (1993) "Noticiari gener 1992 - març 1993". Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 36, p. 192-193. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat.