Església de Santa Maria

Montmeló

L'església parroquial de Santa Maria de Montmeló és d'una sola nau, de planta rectangular, capçada a tramuntana amb diferents recrescuts de la coberta, que està feta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. 

L'església ha estat objecte d'una restauració, que n'ha eliminat l'antiga façana neoclàssica, que tenia el portal de llinda recta, un ull de bou i un capcer ondulat que cobria el carener. Actualment, hi ha un portal adovellat fet de dovelles de pedra vermella sobre el qual se situa una cornisa motllurada i, per damunt, set arcs cecs de mig punt. L'ull de bou ha estat cobert per una finestra de mig punt d'una esqueixada. La cornisa motllurada ha estat eliminada i resta inacabada.

L'interior de la nau és de volta de canó reforçada per arcs torals, que transmeten les càrregues a pilastres adossades, que estan coronades per senzills capitells compostos. Aquest s'uneixen a una cornisa motllurada que segueix tot el perímetre de la nau i n'interrelaciona tots els elements. L'església disposa de diverses capelles laterals i està encapçalada per un absis quadrat.

Està bastida a partir de l'ampliació d'una església romànica del segle XII, de la qual se’n conserven alguns elements integrats a la nova construcció. Aquesta s'amplia enderrocant el mur nord de l'església romànica i utilitzant el mur sud per situar-hi la façana principal. El parament és de paredat arrebossat en les façanes laterals i filades de carreus a la façana principal.

El temple anterior era de planta rectangular amb la façana orientada a ponent i capçada a llevant per un absis semicircular amb coberta de quart d'esfera. Aquest absis es manté en l'actual construcció, transformat en capella lateral. És fet amb varies filades de carreus sense escairar sobre un sòcol lleugerament atalussat i només disposa de dues petites obertures situades a la part baixa; s'obre a la nau, a l'interior, per mitjà d'un doble arc triomfal fet de dovelles petites, ben escairades. En el brancal esquerre de l'arc s'hi conserva un petit capitell de tipus visigòtic; segons la decoració de les dues cares visibles, es tracta d'una senzilla tija central acabada en volutes, probablement reutilitzat de l'església primigènia del segle X. En aquest absis es conserven les restes de pintura de l'època.

El campanar se situa a l'angle sud-occidental de la nau, a l'esquerra de la façana i integrat a aquesta. Està format per dos cossos superposats. El cos inferior és d'origen romànic fet amb filades regulars de pedres amb carreus cantoners. Disposa de diversos cloquers d'arc de mig punt. És cobert pel cos de les campanes del segle XVIII amb obertures de mig punt fetes de maons a plec de llibre. La coberta és del tipus piramidal.