Església de Santa Maria

Santa Fe del Penedès

La primitiva església romànica es documenta el 1198, al testament de Guillem de la Granada. La data més antiga que parla de l'existència d'una església parroquial a Santa Fe del Penedès és una visita pastoral de 1309.
Les profundes reformes de l'any 1672, li aportaren l'estètica barroca, especialment a la façana principal, així com les capelles i la volta a l'interior.
L'església entra en decadència amb la invasió napoleònica. El 1813, no té ara, ni altar, ni mobles. Al llarg del segle XIX, s'entra en conflictes jurisdiccionals amb la parròquia de Puigdàlber, ja que diversos objectes litúrgics de Santa Fe (que deixà de ser parròquia el 1.868) es trobaven a Puigdàlber. La rectoria va estar tancada dues dècades, sense rector propi, els diumenges un mossèn anava a dir la missa. A finals de segle, un un matrimoni reobrí i habità la rectoria, tenint cura de l'església. Des d'aleshores tres mossens anaren a Santa Fe a celebrar missa dominical.
L'any 1924 es van fer obres per reparar els revoltons i la teulada de l'església.
A l'inici de la Guerra Civil, els milicians instal·len un sindicat agrícola a l'església. Tot el mobiliari, imatges, altars,.. Són cremats, excepte l'altar del Roser i diversos elements (calzes, patenes, etc.) que dos homes van poder amagar. El 1937, uns milicians despengen les campanes per fer-ne metralla. Després de la guerra es restaura la façana i les parets de l'interior de l'església. L'edifici es reobre al culte l'agost de 1939.
Als anys següents, diversos particulars i associacions doten l'església d'algunes imatges. Es fa una capella a l'altar major per posar-hi una imatge de Santa Fe. Es compra i estrena la imatge de la Immaculada Concepció. El 1943 és regalada una imatge de St. Sebastià. El 1944 es va beneir la imatge del Sagrat Cor de Jesús, pagada amb donatius dels fidels, i es regala una imatge de Sant Isidre. El 1946 fou beneïda la Mare de Déu del Roser, fruit d'un donatiu. El mateix any, es donen les imatges de St. Roc i St. Francesc d'Assís. El 1950 es beneí solemnement la nova imatge de Sta. Fe, més gran que la que hi havia. El 1952 és portada la imatge de la Verge dels Dolors, col·locada prop de Jesucrist al Crucifix. El 1954, es beneeix l'altar del Santíssim Sagrament, gràcies a la col·laboració dels habitants de Santa Fe. El 1957 es beneïa una nova campana de bronze, amb el nom de "Fe", i l'any 1987 l'església va rebre una altra campana, anomenada "Maria".
El 1981, el rector de Sant Cristòfor de la Granada fa cessió de la finca annexa a l'església de Santa Fe a l'Ajuntament, on hi havia l'antiga rectoria, que és enderrocada, deixant en condicions la paret lateral de l'església en la qual es recolzava l'edifici. El 1984 s'inaugura el nou Ajuntament, edificat al terreny esmentat, on a més s'hi fa una pista d'esport i una zona ajardinada.
L'octubre de 1991 es renoven les teulades de l'església per pal·liar les goteres de l'interior.
Després de l'enderroc de l'antiga rectoria, que actuava de contrafort, a l'església apareixen importants esquerdes i bufaments en les parets produïts per humitats. El 1999 s'aprova el pressupost per a realitzar les obres necessàries: arranjament de les parets, repicat d'arrebossats deteriorats i repintats, reforma del forjat del cor, repàs de la coberta, arranjament i consolidació de l'altar, rehabilitació dels arrebossats de la façana, les pintures interiors, renovació de la instal·lació elèctrica, poliment i abrillantat del mosaic i restauració de la fusteria en mal estat. Aquestes actuacions van donar a l'església l'aspecte actual.