Església de Sant Vicenç
Gualba
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici religiós d'estil romànic, concentrat sobretot a l'absis i la façana. Consta de nau principal de planta rectangular i dues naus laterals a partir de l'absis que són construccions posteriors, segle XVI. L'absis a la part exterior està coronat per arquacions d'arcs cecs, amb un ritme de quatre entre les bandes llombardes. En una de les finestres hi ha una marca de pedra. La façana, d'estil romànic, està construïda amb carreus petits té una portalada de pedra de mig punt amb arquivolta decorada amb mitges boles. Té tres finestrals dobles, petits i amb mainell. El finestral del mig té la columna nova. A l'interior de l'església trobem l'absis amb coberta de volta. Els arcs són de mig punt, menys un que és una mica apuntat. A la capella del presbiteri hi ha tres finestres petites, tot d'estil romànic. Actualment la nau principal té quatre trams: els dos primers amb volta apuntada i els de l'entrada amb volta de llunetes que són d'època més recent. Les naus laterals amb volta nervada són del segle XVI. El campanar és de base quadrada i el cos superior és octogonal coronat amb mitja esfera, de rajola. Té quatre obertures d'arc apuntat d'estil gòtic per a les campanes. També hi ha un rellotge. Al seu interior hi ha quatre làpides sepulcrals en el paviment: tres del segle XVIII i una del XIX que correspon a Mn. Baborés que va morir en mans dels liberals durant el Trienni Liberal.
Història
El nom d'aquesta església ja es troba en una escriptura de l'any 984 amb el nom d'Aqua Alba, més tard, en uns documents dels anys 1024 i 1039 surt amb el nom d'Aqualba. Fou consagrada el dia 23 d'abril de l'any 1099, pel bisbe de Barcelona i abat de sant Cugat del Vallès amb el nom de Sancti Vicentii de Aqualba. L'església va tenir el seu màxim esplendor durant el segle XIV per haver estat elegit bisbe de Barcelona Galceran de Gualba fill del poble. Amb les visites pastorals que feia el Sr. Bisbe periòdicament a les parròquies es pot constatar l'estat de l'edifici. Així sabem que l'any 1383 es va fer un portal a l'església, que el 1508 es diu que hi havia quatre campanes, dues de grans i dues de petites, a l'interior un carilló d'11 campanes i una caldereta per a l'aigua beneïda. Al llarg dels anys l'església parroquial de Gualba ha sofert varies transformacions i reformes. L'any 1616 es va construir la sagristia, adossada a l'església. Durant la guerra de la Independència (1808-1814) l'església va ser cremada juntament amb el seu arxiu. El juliol del 1936, l'església i la rectoria foren saquejades, cremats a la plaça els seus altars i imatges religioses i l'edifici fou destinat a magatzem de carbó. El retaule del martiri de sant Vicenç i la predel·la es van salvar a igual que altres objectes i imatges. L'any 1944 s'amplia el temple amb una nova capella del Sant Crist i un nou baptisteri. El 1945 es fa una nova pica baptismal i el 16 de setembre es col·loquen les dues noves campanes, Vicenta i Maria, pagades per la família Ragué-Mir la primera i per la família Plans-Andreu la segona, . El 1954 es fan més reformes amb la nova capella de la Dolorosa. El1957 es reforma la rectoria. El 1964 es fa la construcció de la nova Sagristia i s'enderroca la vella, també s'enderroca el cor i l'escala d'accés, la façana de l'entrada i es fa l'arranjament de l'actual pati d'entrada, la construcció del nou Baptisteri, el treu la trona i es tapia l'accés a ella, la construcció del nou altar major i d'altres obres d'altars. L'any 1992 es fan obres de reforma en la primera capella entrant a l'esquerra i es fa el nou emplaçament del retaule gòtic de sant Vicenç i de la predel·la. El 1994 es fa el nou emplaçament de la nova sagristia. El rellotge va ser instal·lat l'any 1908 que va tenir un cost de 350 duros i va ser pagat per privats.
Bibliografia
AAVV, Història de Gualba, la vall de les aigües blanques, Ed: Arxiu Diocesà de Barcelona, 2000 MARTÍ BONET, Josep M. Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona (Vallès Oriental) Vol: 1/1 Gran Enciclopèdia Comarcal de Catalunya (El Vallès i el Maresme) VERGÉS y MOREU, P., Gualba, Ed. P. Ortega, 1911
