Església de Sant Mateu de Fumanya
Fígols
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L’església de Sant Mateu de Fumanya és un petit edifici religiós d’origen romànic situat a l’antic nucli de Fumanya, dins del municipi de Fígols, a la comarca del Berguedà. Emplaçada en un entorn solitari i de gran valor paisatgístic, a prop de les antigues explotacions mineres i de les famoses petjades de dinosaures, l’església forma part del ric patrimoni històric i natural de la zona. L’edifici, avui en estat parcialment enrunat, conserva encara part de l’estructura original, datable entre els segles XI i XII. Es tractava d’una construcció típica del romànic rural, d’una sola nau, amb absis semicircular a llevant i coberta amb volta de canó, feta amb pedra local. L’aparell constructiu, senzill però sòlid, utilitza blocs de mida irregular, lligats amb morter de calç, i presenta restes d’arcuacions llombardes, característiques d’aquest estil. La situació aïllada de l’església i l’abandonament progressiu del poble de Fumanya durant el segle XX, arran de l’activitat minera i l’èxode rural, han provocat el seu deteriorament.
Història
L’església de Sant Mateu de Fumanya és un antic temple romànic situat al despoblat de Fumanya, dins del terme municipal de Fígols, al Berguedà. La seva existència s’inscriu dins el context de formació de les parròquies rurals catalanes durant els segles XI i XII, en un territori de muntanya progressivament organitzat al voltant de petits nuclis i masies disperses. Documentada des de l’edat mitjana, l’església de Sant Mateu fou probablement construïda com a centre religiós i social d’una petita comunitat pagesa establerta a la zona de Fumanya, en un moment en què l’Església tenia un paper fonamental en l’articulació del territori. Dedicada a sant Mateu, apòstol i evangelista, l’edifici responia al model del romànic rural: una nau única, absis semicircular i construcció austera en pedra, adaptada a les condicions i recursos locals. Amb el pas dels segles, la zona de Fumanya va experimentar un progressiu despoblament, agreujat especialment durant el segle XX per l’activitat minera de carbó que es va intensificar al voltant de Fígols. Aquesta activitat, que inicialment va revitalitzar la zona amb l’arribada de treballadors, va acabar provocant l’abandonament definitiu de molts dels masos i del mateix nucli de Fumanya. L’església, sense comunitat estable que en garantís l’ús i el manteniment, va quedar en desús i entrà en un procés de degradació progressiva. Actualment, Sant Mateu de Fumanya es troba en estat de ruïna parcial, però conserva restes significatives del seu període fundacional, com fragments de murs, l’absis i part de l’estructura de la nau. Tot i el seu estat, representa un important testimoni de la història religiosa, social i arquitectònica del Berguedà, i forma part del conjunt patrimonial del municipi de Fígols, al costat de les petjades fòssils de dinosaures i altres elements d’interès natural i històric de la zona.
Bibliografia
VIGUÉ, Jordi, BASTARDES, Albert (1978), El Berguedà. Monuments de la Catalunya romànica. Artestudi edicions, Barcelona
BURON, Vicenç (1977), Esglésies romàniques catalanes. Guia, Artestudi edicions, Barcelona
