Església de Sant Joan Baptista Vilafranca del Penedès

Alt Penedès
Plaça de Sant Joan, 2

Coordenades:

41.34624
1.69861
391125
4578011
08305-19
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Gòtic
Modern
XIV
Bo
Legal
Pla Especial i Catàleg del Patrimoni 1988 (BCIL)
Si:IPA 4938
Fàcil
Científic
Privada
Arquebisbat de Barcelona (C. Bisbe, 5 - Barcelona).
Jordi Montlló Bolart

Església d'una única nau de planta rectangular amb clos davanter i campanar octogonal al costat esquerre. Coberta de teules a dues aigües. Interior de la nau en quatre trams separats per arcs de diafragma apuntats, sobre els que descansa un embigat de fusta. Absis poligonal de cinc trams. El campanar és octogonal amb finestrals apuntats a cada pany i amb la coberta de pavelló. El seu accés es fa des de la nau a través d'una escala de cargol de pedra.
Façana principal amb portalada de mig punt amb arquivoltes amb columnes i capitells. Al damunt hi ha un rosetó amb traceria de calats ornamentals. El coronament de la façana és esglaonat. La façana que dóna ala plaça és de parament llis amb finestrals apuntats i de mig punt repartides irregularment i amb una porta d'arc ogival amb columnes i capitells. Trobem finestrals apuntats als panys i contraforts de cantonada amb gàrgoles. Hi ha una portalada a la façana nord amb arquivoltes de mig punt, columnes i capitells.
Cor a l'interior, en el primer tram, amb estructura de fusta formant artesanat. El paviment de l'absis és de pedra i a la nau de rajola. El clos davanter està format per un sòcol de pedra i una reixa de ferro forjat

Està cedida a l'Ajuntament per a usos culturals, exceptuant la diada de Sant Joan en que s'hi celebra una missa.

Es construeix a principis de segle XIV per a la Comanda dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem. L'any 1583 es construeix un campanar amb la cúpula semi esfèrica de maó.
L'any 1867 es col·loquen les vidrieres i quinze anys més tard la reixa del clos d'entrada segons el projecte d'August Font Carreras.
A mitjans del segle XIX, Pau Milà i Fontanals, la va defensar de l'amenaça d'enderroc com a conseqüència de les lleis de desamortització.
Entre els anys 1927 i 1929 es fa una restauració per l'arquitecte Jeroni Martorell i Terrats.

COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona.
MAS i PERERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino.
PLANAS, Mossèn Josep (Pvre.) (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes gráficas. Vilafranca del Penedès.
ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.
ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248.
ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit.
ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès.