Església de Sant Esteve

Sant Esteve de Palautordera

Del resultats de les intervencions arqueològiques es desprèn la següent seqüència històrica:

- Fase 1: correspondria a època romana, amb unes estructures que daten del segle III, amortitzades en el segle V. L'àmbit on es troben aquestes estructures es a l'oest i sud-oest de la masia de Can Moix, i es tracta de dos murs en sentit nord-oest / sud-est. El mur més antic estava bastit amb pedres irregulars de mida mitjana sense lligar. A banda i banda es documentà el seu enderroc, de pedres i teula.

L'altre límit de l'habitació es desconeix. Al nord d'aquesta estructura s'excavà un enterrament en fossa simple corresponent a un individu infantil. La datació és anterior al segle V.

- Fase 2: correspon a l'antiguitat tardana i està representada per una necròpolis que començà a funcionat en el segle V. Els enterraments d'aquesta època es localitzaren en la meitat oest de la rasa 2, i tan sols s'excavaren 2 dels 6 documentats.

Es diferencien dues tipologies: hi ha dues inhumacions en fossa simple i quatre amb coberta de grans lloses de pissarra, totes amb orientació sud-est / nord-oest. També es localitzaren quatre estructures més que possiblement correspondrien a tombes de cista, però no està confirmat.

- Fase 3: representada també per una necròpolis, vinculada a l'església romànica del segle XI. Els enterraments estan orientats d'oest a est, la tipologia és en fossa de planta ovalada amb els laterals, capçalera i peus de còdols allargats i la coberta de pedres planes i grans. S'excavaren 10; d'aquestes, 5 amb la tipologia esmentada, 2 en fossa simple i 2 infantils encabits entre les pedres dels primers. Les restes d'aquesta fase estaven concentrades a l'est de la rasa 2.

- Fase 4: en aquesta fase es documentà una estructura molt destacable per la seva importància a nivell d'organització de l'espai on es va dur a terme la intervenció; es tracta d'un camí de pedres i còdols que provindria de Santa Maria de Palautordera descorrent per davant de la porta de Can Moix per endinsar-se pel carrer Major. Es traca de l'antic camí del Montseny, també conegut com carrer de l'Església, que va desaparèixer en 1927 amb la obertura de la carretera del Montseny.

També en aquesta fase es documenten enterraments: un total de 12, a l'est del camí. La tipologia és la mateixa, de fossa simple i se superposen i tallen entre ells. Tots presenten orientació nord-oest / sud-est, excepte un enterrament.

L'absència d'enterraments entre els segles XI i XV es pot associar amb la presència del cementiri en la part posterior de l'església.

- Fase 5: es tracta de l'últim moment documentat. Està representada per 10 enterraments d'època moderna, amb orientació nord-oest / sud-est. Segons les evidències arqueològiques, en un moment indeterminat de l'època moderna es produí un nou desplaçament de la zona de cementiri del poble, tornant al sector oriental de la rasa, on hi havia les inhumacions altmedievals. Es documenta un mur semicircular que delimitaria aquest nou espai de necròpolis. El mur era fet de pedres i còdols irregulars unides amb morter de calç. A aquest mur se li recolzaven els nínxols verticals que devien conviure inicialment amb les tombes excavades a terra.