Església de Sant Agustí de la Riera
Santa Maria d'Oló

    Moianès
    A la masia de la Riera, sector sud-oest del terme municipal
    Emplaçament
    Eix Transversal (C-25), sortida 154 i camí en direcció est i després sud uns 2 km
    352

    Coordenades:

    41.84283
    1.9866
    415866
    4632822
    Número de fitxa
    08258-90
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Segle
    XVIII-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    08258A009002200000AH
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Petita capella emplaçada al mas La Riera, concretament al sector de ponent i separada de la part residencial per un camí. Consta d'una sola nau, de planta rectangular, que està adossada a la sagristia i a d'altres dependències de treball de la masia. Es tracta d'una construcció molt austera i sense cap element ornamental a destacar. La façana principal, orientada a llevant vers el camí, presenta un portal amb arc escarser, un òcul al seu damunt i un senzill campanar d'espadanya de maó que remata l'obra. Els murs són arrebossats. L'Església queda lleugerament alçada respecte al camí i té un xiprer a un dels costats.
    L'interior és cobert amb falsa volta de canó, actualment enguixada, i es troba en estat precari.

    La masia de la Riera és probablement d'origen medieval però la primera notícia que en coneixem és en relació al fogatge de 1515, quan apareix amb el nom de la Riera de la Creu. Pertanyia a la parròquia de Sant Joan d'Oló. Al segle XVIII es devia remodelar i ampliar considerablement, tan com indiquen les diverses inscripcions que existeixen a la casa. En aquest segle es va construir també la capella, dedicada a sant Agustí. En els darrers temps el mas ha canviat de propietaris diverses vegades. Després de la Guerra Civil la propietària era Emília Cananca, vídua de Vila, que va fer reconstruir l'església i el 27 d'agost de 1942 s'hi autoritzà la celebració de culte. Així mateix, va fer edificar el nou casal com a residència dels propietaris pels volts de 1945. Des d'aleshores la masia s'ha mantingut més o menys igual.

    FERRER, Llorenç i altres (1991). "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 206.
    FREIXA, lluís (1978). Esglésies parroquials i capelles del municipi d'Oló. (amb aportacions de Mn. Antoni Pladevall, Josep Galobart i Jaume Sala).