Escut de Floriac Collsuspina

    Moianès
    Floriac, N-141, pk 7
    A la porta principal

    Coordenades:

    41.83564
    2.1943
    433102
    4631842
    08070-64
    Patrimoni immoble
    Element arquitectònic
    Modern
    XVI
    1568
    Bo
    Legal
    NNSS, 30/3/2006
    Obert
    Ornamental
    Privada
    000403600DG33A
    María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona

    A la dovella central de la porta principal del mas de Floriac hi ha un escut. Es tracta d'un escut nobiliari amb la inscripció JHS FLORIAC 1568. La inscripció està repartida en tres nivells dins un escut apuntat per la part inferior. No es tractaria d'un escut heràldic, ja que no porta les armes de la família, més aviat és una inscripció situada dins un escut.

    El mateix escut ens proporciona la cronologia, tan de l'element com de l'ampliació del mas feta a mitjans del segle XVI. Floriac és una de les cases més antigues del terme, ubicada al peu del camí Ral, possiblement edificada amb motius de defensa d'aquesta via. Trobem documentada la propietat l'any 1212 (Pladevall), l'any 1342, quan la masia passa a formar part de les possessions del noble Ramon de Centelles, després de les disputes que va lliurar amb el veguer de Vic. Tot i que el mas amaga la casa dels segles XIII al XV, la inscripció 1568 ens marca una important ampliació de la casa. La casa també surt al document de concòrdia de 1721 aprovat pel capítol de canonges de Vic, que prenent com a base l'acta de consagració de Balenyà de 1083, posa arbitratge per acabar amb les diferències sobre els límits de terme. Al fogatge de 1553 Floriac apareix al terme de Balenyà, però al cadastre de Tona de 1756 apareix "Floriach" dins aquest municipi, però especifica que pertany a un "terratinent de Balenyà", igual que El Garet.

    Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona.
    Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.