Escorxador municipal

Capellades

La instal·lació ressenyada venia a solucionar un problema llargament existent a la vila donat que des de l'any 1886 es buscaven terrenys per ubicar un nou escorxador municipal en substitució del ja existent (al carrer de Sant Francesc), el qual es trobava en estat ruïnós.

Finalment, l'any 1927 l'Ajuntament encapçalat per l'alcalde Josep Guasch i Traveria, i en un procés de fortes inversions, va comprar uns terrenys a Teresa Busquets Domingo. A banda de les bones condicions del solar escollit suposava una ampliació de la xarxa urbana del municipi. L'arquitecte del projecte fou Agustín Bartlett Zaldívar, arquitecte municipal a Tortosa, i el setembre de 1928 fou nomenat arquitecte municipal d'Igualada.

L'obra fouadjudicada el 17 de novembre de 1928 a Artur Vidal Blanch. A l'inici de les obres del nou escorxador es va descobrir al subsòl una vila romana.

Per a la construcció de l'edifici es va tenir en compte els requisits necessaris que havia de reunir un escorxador modern com: capacitat, llum i ventilació suficients, impermeabilització absoluta dels pisos i les parets, dotació d'abundant aigua, depuració d'aigües residuals i distribució estudiada de les diferents dependències.

L'edifici va ser utilitzat com a escorxador municipal fins l'any 2004. Va haver de tancar fruit de les noves exigències sanitàries. Actualment l'edifici està destinat a magatzem d'usos municipals. En els darrers temps, està en fase de projecte la construcció d'un casal per a joves.

Jaciment arqueològic

L'any 1927, segons afirma el diari inèdit d'Amador Romaní, es van realitzar uns anivellament en el pla on s'edificà l'Escorxador Nou i s'hi recollí ceràmica ibèrica. L'escorxador se situa al final del Carrer de Santa Anna, en el Passeig del Capelló. Però, no han arribat dades documentals que permetin precisar la seqüència estratigràfica o establir una aproximació al patró d'assentament.

Les poques dades disponibles apuntarien a un poblament aïllat dedicat a la producció rural. El mateix passa amb la seva cronologia, tot i que la presència de la moneda de Bilbilis (Calatayud) citada per Romaní és significativa, ja que la seu celtíbera va encunyar moneda entre el segle II aC i el primer quart del segle I aC. Això permetria afirmar que es tracta d'un assentament de l'època ibèrica final o fase iberoromana.

Durant la visita al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'any 1984, no s'aprecià cap mena d'element arquitectònic ni constructiu antic. Als magatzems del Museu de Capellades hi figuren deu "pondus" ibèrics d'argiles bicolors, ben cuites, amb una perforació i decoració a base d'aspes i altres motius. El personal que va realitzar la Carta Arqueològica no va apreciar cap altre tipus de material arqueològic. Els arqueòlegs realitzadors de la Carta Arqueològica de 1991 van constatar que al voltant d'aquest edifici no aflorava cap resta arqueològica en superfície.