Es tracta d'un edifici amb un cert regust popular en el seu estil constructiu. Està format per varis cossos, el principal dels quals mostra un planta exterior de tipus basilical i coberta de teula aràbiga a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Aquest cos està construït a base de maçoneria i algun carreu que sembla reaprofitat d'altres edificis; l'arrebossat que conserva està molt malmès pel pas del temps. En aquest cos principal s'hi observen dues obertures amb marc de descàrrega fet de maó, que donarien accés directe al carrer i que actualment es troben tapiades. La part central de la teulada se sobre-eleva mitjançant un petit cos, sense murs, destinat a la ventilació de l'edifici. A la resta de cossos s'observen idèntiques característiques constructives que al cos central, amb la major part de les obertures també tapiades. El conjunt, disposa d'un annex de factura molt recent, amb planta quadrangular irregular, que sembla que s'utilitza com a aparcament. L'escorxador havia tingut pati, però la propietat d'aquest va ser objecte de permuta per un terreny on ubicar el dipòsit d'aigües municipals L'Escorxador està ubicat a les afores del nucli antic i al peu de la riera de Carme. Aquesta ubicació estratègica responia, en el moment de la seva construcció utilització, a criteris higiènico-sanitaris i prevenció de males olors.
