Escorxador
Olesa de Montserrat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici d'estil industrial destinat originàriament a escorxador. De caire funcionalista i higienista, s'estructura en tres naus. Les laterals són només de planta baixa, mentre que la central, més alta, consta de dues plantes. Una altra nau, més petita, era destinada a l'oreig dels animals, mentre que al costat de llevant un altre cos sortint fa funcions d'oficines. Es un edifici aïllat situat al centre d'una illa de l'eixample. Les façanes són austeres i funcionals, amb una composició general en la qual destaquen els amplis finestrals quadrats, alguns emmarcats amb maó, així com els forats de ventil·lació permanent. Les parets són arrebossades i en algun punt tenen un sòcol amb revestiment de pedra. Les cobertes són a quatre aigües i amb teula plana.
Es conserva documentació a l'Arxiu Històric d'Olesa.
Història
Antigament hi havia dos escorxadors a Olesa: un de més antic, situat al carrer de Santa Oliva, i un de més recent, a l'Eixample. El projecte per construir el nou escorxador té data del mes de juny de 1927, i els autors són l'enginyer C. Molinas ( en l'apartat de les instal·lacions), i l'arquitecte Raimón Durán i Reynals (en l'apartat de la volumetria del conjunt i composició de façanes). L'obra es finalitzà l'any 1929. L'edifici ha estat recentment rehabilitat per l'Ajuntament, i hi ha el projecte per habilitar-hi una Escola Taller.
Bibliografia
Arxiu Històric Municipal. Lligall núm. 227-228
GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-17
GONZÁLEZ FABREGAT, Jordi (1988). "La Segona República a Olesa de Montserrat" (octubre)
MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 594-597
