La construcció d'aquest edifici va ser possible, d'una banda, gràcies a l'aportació econòmica dels germans Joan i Jaume Ràfols i Matas, fills de Lavit (els seus pares eren masovers de l'Arboçar), que s'enriquiren en el comerç d'exportació - importació a Barcelona, i d'altra banda, per la donació del terreny per part de Pau Vidal, després de moltes gestions portades a terme per l'alcalde d'aquella època, Enric Nadal i Llopart, així com també el tinent d'alcalde Francesc Font i Masana. Els plànols foren fets per l'arquitecte Enric Sagnier, signats a Barcelona el gener de 1927, i dels quals se'n conserva una còpia completa a l'Arxiu Diocesà de Barcelona. L'edifici fou inaugurat el 1928 i sempre ha estat utilitzat com a escola pública.
L'escola va participar en temps de la primera República de la gran innovació pedagògica que una part dels mestres que trevallaven en aquell moment vam promoure, tenim com a referència Europa. Dolors Purcallas, que hi havia fet de mestra durant la República, descriu com era l'escola: explica que estava rodejada d'un esplèndid jardí. Al darrera hi hacia arbres fruiters, i al davant, rosers i testos, sortidors amb peixos vermells, rajoles blanques i blaves. La segona planta de l'escola estava preparada perquè servís de casa a dos mestres. Els pisos tenien unes habitacions i cambres de bany esplèndides. La cuina estava equipada amb armaris d'obra i rajoles que arribaven al sostre. La planta baixa de l'edifici constava de quatre àmplies classes amb finestres enreixades que donaven al jardí. Hi havia també dues saletes per a la direcció, lavabos amb aigua corrent, parets i terres amb mosaic. La llum hi entrava a dolls pertot arreu. I, al cos central de l'edifici, hi havia un teatre amb un gran escenari, amb teló de vellut, diversos decorats i amples files de butaques i un piano.
