Ermitatge núm. 3
Sant Esteve Sesrovires
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Aquest ermitatge forma part d'un conjunt de tres que se situen a la vall sud d'una petita vall boscosa que s'esten a la riba esquerra de l'Anoia. L'ermitatge núm. 3 és una estructura excavada a la roca que s'aprofità modernament com a dipòsit d'aigua. Està excavat totalment en el petit cingle de la roca i revestit totalment amb una paret prima de maons arrebossats amb calç.
Manuel Riu va descobrir aquests ermitatges l'any 1974 i els va datar entre els segles IX i X i assenyalà els paral·lelismes que tenen, per exemple, amb els trobats a Andalusia o bé a la Rioja. Per accedir al jaciment cal agafar la carretera BV-2293 que, des del nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires es dirigeix cap a la carretera B-224. Un cop en aquesta carretera cal anar cap a l'esquerra en direcció Martorell. Just al punt quilomètric 25 hi ha la carretera BV-2433 que va en direcció a Castellví de Rosanes. Després de passar el revolt que va per sota la carretera, a uns 400 m aproximadament, hi ha un trecall a mà dreta que es dirigeix cap al Puig del Revell on estan situats els ermitatges.
Història
L'any 1974 Manuel Riu descobrí tres possibles ermitatges. L'any 1993 aquesta zona fou prospectada per Montserrat Coberó amb motiu del projecte de construcció de l'accés ferroviari a la factoria Seat-Volkswagen de Martorell. Aquesta zona també es prospectà l'any 2001 amb motiu del projecte de construcció del subtram Sant Llorenç d'Hortons-Sant Esteve Sesrovires de la línia d'Alta Velocitat Madrid-Barcelona-Frontera francesa, tram Lleida-Martorell.
Bibliografia
RIU, Manuel (1978). Els primers eremitoris mossàrabs de Catalunya. Fonaments 1, Curial. PAGÈS i PARETAS, Montserrat (1983). Les esglésies pre-romàniques a la comarca del Baix Llobregat. Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, núm. XXXII. BARRAL, Xavier (1981). L'art pre-romànic a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. pp.29 BOLÒS i MASCLANS, Jordi (1982). Catalunya Romànica. Vol. XX El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.