ERMITA DEL REMEI
Avià
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Capella situada al costat de la casa de Cal Castanyer per cantó nord-est. És de petites dimensions, de planta rectangular coberta amb teulada a dues vessants i un amb petit afegit a la façana posterior, lloc on s'ubica la sagristia. La porta es troba a la façana principal que és orientada a ponent, és allindada i amb els muntants i la llinda de maó posat en vertical formant una V. A sobre de la porta un únic ull de bou de maó dona llum a l'interior. Els murs són de pedra amb les cantoneres de carreus ben escairats i teulada de teula àrab amb voladís de teula. Damunt la teulada i sobre la porta principal s'aixeca una espadanya amb campana i coronada per una petita creu de ferro. La capella té una entrada secundària elevada per la paret sud i que dóna entrada al cor. Aquesta porta està comunicada directament amb la casa a través d'una passarel·la elevada que també dóna accés al jardí. Aquest mur de la capella i la passarel·la formen dues de les parets de la bassa. L'interior de la capella és d'una sola nau amb un petit cor elevat situat sobre la porta d'entrada principal amb baranes de fusta. A l'altar s'exposa una imatge moderna de la Mare de Déu del Remei.
Cada any es celebra un aplec a l'Ermita del Remei de Cal Castanyer el diumenge més proper a l'onze d'octubre, en que els amos de la casa conviden a participar a tot el poble d'Avià.
Història
Desconeixem la data de construcció de la capella, però per les característiques i la relació amb la casa, seria cap a la segona meitat del segle XIX, en un moment d'apogeu econòmic del mas. L'any 1924 les propietàries de la casa demanen al bisbat de Solsona que es torni a celebrar culte a l'església que s'havia abandonat feia cinc anys. L'any 2004 es celebra el 50 aniversari de retorn de la imatge a l'Ermita. L'any 1954 van pujar la imatge a l'Ermita fent una celebració, ja que havia estat amagada des de la Guerra Civil a una casa particular de la zona, des d'aquell moment es celebrar l'aplec. La Mare de Déu del Remei guaria els malalts i donava auxili i refugi als desemparats, i probablement tingués els seu origen en la tradició popular que explica que la casa va ser utilitzada com a hospital de malalts durant la tercera Guerra Carlina. En aquesta ermita es canten uns Goigs a la Mare de Déu del Remei.
Bibliografia
GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.
RAFART, B. , FORNER, C. (2001). Goigs marians del Bisbat de Solsona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
