Ermita de Sant Sebastià
Sitges
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'ermita de Sant Sebastià està integrada en el conjunt del cementiri de Sitges, i és un edifici de planta quadrada amb una única nau, creuer i capelles laterals. La composició de la façana destaca per la seva simetria, i en ella es tradueixen els límits de la nau central mitjançant dues bandes verticals que recorren el frontis. Pel que fa a les obertures existents, cal mencionar únicament la porta d'accés, d'arc de mig punt de pedra i una rosassa situada a la part superior del mur. Disposa també d'un sòcol de pedra, i del ràfec de la coberta a doble vessant de teules. En el coronament s'identifica una mena d'espadanya, realitzada en maó massís, coronada per una creu metàl·lica i amb un pom a cada extrem. Aquesta estructura emmarca una fornícula en la que s'identifica un plafó de rajoles policromes en què es representa a sant Sebastià. Pel que fa al campanar, de planta octogonal i realitzat amb maons, disposa d'una coberta piramidal, coberta de rajoles vidrades de color verd, col·locades en forma d'escates de peix.
El 20 de gener es celebrava un aplec en aquesta ermita. Actualment tan sols es realitzen els actes religiosos.
Història
No es coneixen referències escrites sobre els orígens de l'ermita de Sant Sebastià, que la historiografia situa al voltant del segle VIII (any 713). Posteriorment, la data de 1614 que figurava en un dels murs de l'edifici va fer suposar la realització d'un important campanya de reforma en aquesta data. Pel que fa a la capella actual, la seva construcció va iniciar-se l'any 1857, data que figura en la dovella central de la portalada d'accés. El director de les obres va ser el mestre d'obres Francesc Cros. L'església va ser inaugurada el 23 d'agost de 1861 i dos dies després van portar el sant en processó, convertint-se així en la capella del cementiri municipal.
Pel que fa a l'autor de l'obra, Francesc Cros i Massó (1793-1869), és un dels exponents de l'arquitectura neoclàssica sitgetana i pertany a una nissaga de mestres d'obres i arquitectes de gran renom en aquesta vila. Són coneguts diversos projectes realitzats per a habitatges del casc antic i la seva participació en la residència d'Aleix Vidal Quadras i l'ampliació de l'església parroquial; també compta amb diverses col·laboracions amb Jaume Sunyer.
Bibliografia
COLL, I. (2001) "Arquitectura de Sitges. 1800-1930". Sitges
LLOPIS, J. (1980) "Assaig Històric de la Vila de Sitges". Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges
"Sitges" (1967 Sitges.
MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11918
SOLER I CASTRO, J. (1980) "Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal".Grup d'Estudis Sitgetans.
