Ermita de Sant Marc de Brocà Guardiola de Berguedà

Berguedà
Al cim de la muntanya de Sant Marc
Damunt la muntanya de Sant Marc. Pista de Riutort a collada grossa. Continuar per un sender marcat
1610

Coordenades:

42.26471
1.89889
409187
4679754
08099-68
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Modern
XIV
Regular
Manca la coberta que ha estat esfondrada.
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
08098A005500070
Pere Cascante i Torrella

Es tracta d'una senzilla construcció situada al capdamunt de la muntanya de Sant Marc i que domina la vall del Bastereny, la vall de Lillet, Gavarrós i part de la vall de la Coma. Presenta una planta més aviat rectangular amb una orientació est-oest i sense tenir la capçalera definida. La porta està oberta a migdia i no presenta cap mena d'obertura d'il·luminació llevat d'un petit forat a la façana de ponent. L'aparell constructiu és de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat irregulars amb les cantonades ben definides. La porta orientada a sud està coronada per una llinda de pedra. A través de fotografies antigues sabem que estava coberta amb volta de canó i que la teulada era de lloses de llicorella. El paviment és de lloses de pedra.

D'aquesta església en prové la tradició que en la vigila de Sant Marc els pagesos de Brocà hi pujaven caminat i encenien una gran foguera que es veia des de tota la vall del Bastereny. Al dia següent es feia l'aplec amb una missa i el repartiment del panet. Aquesta tradició que Joan Serra i Vilaró en el seu llibre de les Baronies de Pinós i Mataplana ens esmenta que hi havia un total de 15 pagesies de Brocà i que la gent de Bagà hi pujaven en processó. Actualment aquesta tradició es manté viva i malgrat l'aplec i el repartiment del panet es fassin a Sant Martí de Brocà, el dia abans encara es puja a Sant Marc per encendre la foguera i fer ressopó.

Segons Mn. Serra i Vilaró al seu llibre de les baronies de Pinós i Mataplana, investigació als seus arxius , al llibre III i extret dels documents originals de l'ACA. Notarials. Bagà esmenta que la primera referència documental és de 1320 i al 1370 es dona a l'ermità Bernat Capdevila. Posteriorment i en un document de 1439 esmentà que llegaren un quarter d'oli a Sant marc de Paller interpretant-se que pertanyia a aquesta església. Al 1933 l'església no tenia culte i la imatge va ser traslladada a Sant Genís de Gavarrós. La imatge publicada a l'arxiu Gavin al 1967 ens mostra la capella encara amb la coberta i la teulada dempeus

GAVIN, JOSEP Mª ( 1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17, el Berguedà. p.82.SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. VolII. p.272.