Ermita de la Santíssima Trinitat
Sitges
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Ermita de petites dimensions i de tipologia popular, situada a 179 metres sobre el nivell del mar, a ponent de Vallcarca i a l'interior d'una petita serra que arriba fins al mar en la punta Ferrosa. Arquitectònicament, destaca per l'asimetria del seu plantejament i del volum construït. Disposa d'una doble espadanya i de diversos contraforts. La coberta de la nau principal és a una única vessant i els murs apareixen encalats. Al seu costat s'identifiquen una sèrie de construccions annexes, de les quals destaca la casa dels ermitans d'estil modernista.
Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquestes construccions disposen del tipus de protecció II. Les finques estan catalogades com a tipus C.
Història
La primera menció documental de l'ermita data de l'any 1373, moment en què la parròquia de Sitges va autoritzar a Bernat Serra, veí del lloc, per a construir un oratori i un habitacle. Segons la tradició, l'ermita es va aixecar en aquest indret per haver-se trobat una creu amb la imatge de la Trinitat. Es realitza una processó per Sant Isidre i la seva festa és el diumenge abans de Corpus.
A finals del segle XVIII es va enfonsar la teulada. L'edifici va ser restaurat l'any 1855 amb una operació realitzada per l'arquitecte Jaume Suñé i Soler. Tradicionalment s'ha fet servir com a punt de vigilància. Durant la Guerra Civil va ser saquejada.
Bibliografia
COLL, I. (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11986
COLL, I. (2001) "Arquitectura de Sitges. 1800-1930". Sitges
LLOPIS, J. (1980) "Assaig Històric de la Vila de Sitges". Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges
MATEOS, R. (2003) "Història de Garraf". Sitges
Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)
PLANES, R. (2004) "Llibre de Sitges". Sitges
