Ermita de la Mare de Déu de la Sala Jorba

    Anoia
    La Sala.
    La Sala.
    363

    Coordenades:

    41.58942
    1.55541
    379595
    4605199
    08103 - 35
    Patrimoni immoble
    Edifici
    Medieval
    Romànic
    Modern
    XII
    Bo
    Legal
    • BPU
    Fitxa A5 Catàleg del POUM.
    5819 Inventari del patrimoni arquitectònic.
    Fàcil
    Religiós/Cultural
    Privada
    002510700CG70F0001WH
    Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals

    Església de nau única, rectangular, amb l’absis semicircular a llevant (lleument desviat cap al sud-est) i un habitatge adossat a l’extrem de ponent.

    Les obertures es limiten a un finestró en forma de creu al lateral nord, una finestra esqueixada allargada a l’absis, una finestra de doble esqueixada s'obre al mur de migdia i, al mateix mur, la portalada, amb arc de mig punt. Té un relleu a l’arquivolta exterior a partir d’una ziga-zaga contraposada a l’angle. La segona arquivolta està decorada amb tres semicercles sobreposats i palmetes intercalades. La tercera arquivolta té una ziga-zaga. La quarta i última arquivolta és una motllura arrodonida, amb l’intradós decorat amb temàtica floral. Les impostes que sostenen les arquivoltes tenen l’intradós decorat amb ziga-zagues. N’han desaparegut les columnes i els capitells.  

    L’obra de l’església està feta de carreus petits, desbastats, i tenen restes d’un emblanquinat a l’exterior. L'espai interior està arrebossat amb guix i pintures modernes, i cobert amb volta de canó lleugerament apuntada, i una hemicúpula a l’absis. Hi ha una imatge moderna, possiblement una reproducció d'un exemplar del segle XVII. La coberta és a dues aigües.

    A aquesta obra, que podem considerar l’original, s’hi va afegir un campanar d’espadanya sobre el mur de ponent, amb dos nivells i tres arcades. Als extrems hi ha dos remats esfèrics, freqüents en època barroca.

    També contra el mur de ponent hi ha adossat l’habitatge de l’ermità, subdividit en tres estances. L’aparell combina la maçoneria i el tapial, i ha perdut la coberta. A la llinda de pedra de l’entrada principal (encarada a llevant, en una cara que sobresurt del lateral de l’església) hi ha una inscripció “AVE SIN / PECADO CONCEBIDA”, completada per un monograma emmarcat de Maria i la data 1704. Hi ha una segona obertura, amb arc rebaixat, al costat sud.

    El topònim Sala és esmentat per primer cop l’any 1012 amb la variant “Sanla” per denominar un enclavament rural, fossilitzat després en la masia de la Sala, actualment Can Cansalada. L’any 1212 va quedar sotmès al monestir de Montserrat. L’església és esmentada per primer cop el 1185, tot i que la seva construcció és anterior.

    Es desconeix quan s’hi instal·laren els ermitans, que hi foren fins 1823.

    Junyent i Maydeu, Francesc; Mazcuñán i Boix, Alexandre (1992): “Església”, dins Catalunya romànica. Vol. XIX. El Penedès, l'Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 425.