Era Vella
Castell de l'Areny
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Restes d'una antiga masia avui ja molt ensorrada. Es pot identificar el perímetre de la casa, de la qual es conserva una alçada variable dels seus murs, cal dir que les restes estan molt cobertes del propi enderroc el qual a la vegada amaga part de l'estructura. Els murs conservats mostren un gruix entre 50-55 cm, són de carreus desbastats junt amb pedres irregulars, a les cantoneres els carreus són més grans i més ben escairats. L'estructura està bastida en una zona en pendent no molt pronunciat, tot i així la construcció és bastida adossada a un marge. L'entorn és ocupat per bosc en el qual encara hi trobem antigues feixes de conreu, cap a ponent de les restes de la casa hi ha encara grans camps de conreu actius.
Accés a peu des de la pista que porta a Sant Romà de la Clusa des de Vilada.
Història
L'Era Vella és un petit mas que devia funcionar com a masoveria de la finca de Comelles. A nivell documental no en tenim constància fins entrat el segle XVIII, encara que aquestes referències documentals són simples mencions de la casa en els llistats del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny.
En la documentació cadastral conservada a l'arxiu municipal, en el registre de l'any 1716 hi ha una referència que diu "la barraca de Comelles deshabitada paga Mateu Comellas, masover de la Costa", no sabem realment si es correspon a l'Era Vella, però el fet que sigui de la finca de Comelles podria tractar-se de la mateixa casa. La referència continua apareixen en posteriors registres cadastrals del segle XVIII.
Al segle XIX consta cita de la masia en un llevador del 1858 conservat a l'arxiu municipal, en el que hi apareix esmentat conjuntament amb la majoria de cases del municipi.
Posteriorment, l'Era Vella consta en un llistat de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, datat al 14 de gener de 1898, en el qual s'identifica la casa amb el número 24, però no hi consta cap dada en relació al nombre d'habitants ni tampoc s'esmenta que estigui deshabitada o ensorrada, com passa en altres casos.