Una de les característiques de l'arquitectura gòtica és l'obertura de finestrals a la part alta dels murs, entre les descàrregues dels arcs, per tal d'oferir més lluminositat i grandària a l'interior de l'edifici. Aquests finestrals solien cobrir-se amb alabastre o amb vitralls. Els 10 vitralls de la nau central, 5 per banda, presenten trets rellevants del missatge bíblic, Com sol esdevenir-se, l'ornamentació dels temples (portalades, capitells, retaules, pintures murals ...) pretén oferir una catequesi visual per als fidels. Així, trobem que els 5 vitralls de la dreta mostren passatges de I'A.T.: al centre, la creació. A la seva esquerra, l'Aliança entre Déu i el Poble, amb les taules de la Llei i l'anyell pasqual. A la seva dreta, l'evocació del profetisme, amb el carro de foc d'Elies i de David, el gran rei figura del futur Messies. Els 5 vitralls de l'esquerra són una evocació de la Sona Nova de Crist oferta pels 4 evangelistes, representats amb les 4 figures tradicionals (tetramorf). Al mig, els pans i els peixos, símbol de Crist que s'ofereix com a do de Déu per a la humanitat, símbol de l'Eucaristia. A la part alta del presbiteri hi trobem els 7 vitralls de l'absis, dedicats a sants que gaudeixen, o gaudien en el seu temps, d'una gran devoció popular. Començant per l'esquerra, tenim St. Ramon Nonat del martiri venerat a tota la comarca per la proximitat del poble que guarda les seves relíquies. Segueix St. Miquel Arcàngel, evocant l'antiga església dedicada a ell en aquest mateix lloc on, en el s. XVII, es construeix l'actual. Després vénen els vitralls dels sants patrons de la parròquia: Sta. Calamanda, verge i màrtir dels primers temps del cristianisme, i St. Jaume apòstol, patró del priorat i la col·legiata de Calaf. Continuem amb St. Josep, l'espòs de la Verge Maria, Sta. Apol·lònia (el segle XVII el seu culte estava relativament estès a la Catalunya central) i St. Antoni de Pàdua (que també té dedicat un carrer del poble; el foment de la seva devoció segurament es deu als franciscans). A més de la figura del sant, cada vitrall presenta quatre elements decoratius; uns, referents al personatge; altres, referents al país (els escuts heràldics tenen una gran tradició en els vitralls: aquí ens assenyalen les vinculacions territorials de la vila, més que les religioses).
