Restes estructurals situades a la darrera terrassa del terme de l'Ametlla abans d'entrar al pla de Llerona baixant a mà esquerra de la carretera. Davant de la caseta de les aigües de SOREA i a tocar dels termes de Llerona i la Garriga. Es tracta d'una zona de suau pendent en direcció sud-est, amb espais molt aptes per al conreu i amb una bona disponibilitat d'aigua.
Jaciment que la bibliografia situa en època alt-imperial. S'hi localitza gran quantitat de material ceràmic d'època alt-imperial -tègula, dolia, ceràmica comuna romana i terra sigil·lata hispànica-, així com una gran quantitat de còdols, alguns d'ells lleugerament escairejats i amb restes de morter, i és dels pocs jaciments ametllatans que conserva alguns murs visibles, sota uns ametllers. A més, el senyor Emili Ramon explicava que, a la part nord, s'hi observava un camp de sitges i dolia, que es trobava tapat per un femer. Es tracta doncs, molt probablement, d'una vil·la -o potser un establiment més petit- que potser té origen republicà- ja que al Museu de Granollers es conserven alguns materials de tradició ibèrica, al fons cedit per Josep Estrada- i que sembla que no sobrepassà el període alt-imperial.
Entre els materials del Museu de Granollers també hi ha alguns fragments de sílex.
Actualment -any 2007-, encara es localitza un fragment de mur sota uns ametllers, que n'estan malmetent l'estructura ràpidament. Així mateix, al voltant dels ametllers es continua trobant un gran cloper de pedres, majoritàriament còdols de riu, i es localitzen força fragments de tegula, dolia i ceràmica comuna romana, malgrat que la vegetació i l'herbassar són molt abundants i dificulten molt la prospecció. Immediatament al nord, segueix havent-hi el femer que tapava el camp de dolia i sitges documentat per Emili Ramon. Encara més al nord d'aquest femer, a l'inici d'un camp de conreu encara treballat, s'observa un gran nombre de pedres i fragments dispersos de material constructiu.
