Els Lluïsos
Gelida
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Consta de dues edificacions modernistes adossades en paral·lel, l'original (1909) i l'ampliació (1934). Els dos edificis tenen les cobertes a dues aigües, tot i que l'edifici original té la crestallera perpendicular al carrer, mentre que l'ampliació la té en paral·lel. Els dos edificis segueixen una línia estètica molt austera dins del modernisme, amb molt poca ornamentació.
La façana de l'edifici més antic està acabat amb un capcer ondulat i ràfec de maó pla. En algun moment a la façana s'hi va afegir una galeria de grans dimensions, amb un gran ràfec, i de línies molt rectes, que trenca força l'estètica original. No sembla pintat, simplement arrebossat. A sobre de la porta hi podem veure anunciat que es tracta, o tractava, del centre parroquial.
L'ampliació de 1934 és encara un edifici més auster i baix que el primer amb una façana plana i un gran ràfec. Cal destacar la forja de la finestra el·líptica.
Història
La construcció de l'edifici dels Lluïsos la va impulsar el llavors rector de Gelida, mossèn Francesc Xavier Raventós (1857-1933), el 1909 i va ser possible gràcies al mecenatge -7.500 pessetes- de Joana Boatell i Mullerat (1852-1925). El precedent el trobem el 1902, quan el mateix mossèn havia fundat a Cal Pepus, el local que tenia llogat, l'Associació de Sant Lluís Gonazaga, pensada per a nois i noies a partir de la primera comunió.
L'ampliació dels Lluïsos la va dissenyar l'arquitecte Josep Ros i Ros i la va executar el constructor Delfín Mas, qui també va fer la urbanització de l'avinguda Colomer (1922) i va construir Can Castells (1920), el Funicular (1924) o les reformes de Can torres (anys 20) i la capella del Santíssim (1929).
L'espai va esdevenir un centre cultural per la vida del poble, on sobretot es va fer teatre, però també cinema, cinefòrum, escacs, s'hi van organitzar setmanes de joventut, exposicions, classes de música, s'hi van organitzar excursions, concerts, caramelles, fins i tot s'hi va fer una petita biblioteca. També va ser l'espai on es van crear col·lectius i associacions del poble, com ara l'esplai Mainada o l'Esbart. Igualment disposava de servei de bar.
Als anys 1980 l'activitat als Lluïsos baixa i l'espai entra en decadència fins al seu tancament a mitjans dels anys 1990. Des d'aleshores només l'esplai Mainada el va utilitzar durant uns anys. Les escudelles de Santa Llúcia són l'única activitat anual que es continua fent al pati dels Lluïsos.
El 2018, la Fundació Gelida comença un projecte per comprar i recuperar l'espai. Ho fan a través d'un sistema de mecenatge i captació de socis i es compra l'espai el desembre del mateix any.
Bibliografia
CARAFÍ, Enric (1999). "Mossèn Francesc Xavier Raventós, un rector il·lustrat i inquiet". Programa Festa Major 1999, pp. 25-31.
CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.
ROSSELLÓ, Joan (1990). "Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida". Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.
ROSSELLÓ, Joan (2014). "Jaume Colomer Bertran, el paleta nou (1888-1962)". Programa Festa Major 2016, pp. 86-90.
