Els Elois
Berga

    Berguedà
    Nucli urbà
    Emplaçament
    Diversos carrers i plaçes del nucli històric de la ciutat.

    Coordenades:

    42.10386
    1.84594
    404578
    4661952
    Número de fitxa
    08022 - 56
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Manifestació festiva
    Contemporani
    Segle
    XVI
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Lúdic
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.

    La festa dels Elois té lloc el quart cap de setmana del mes de juliol. Comença el dissabte al migdia amb una passada pel nucli històric del Tabaler dels Elois anunciant la festa. A les 7 de la tarda del mateix dia, té lloc una altra passada amb el Tabaler, el Banderer, els Administradors, totes les cavalleries que hi participaran l'endemà i la banda de música. A la mateixa hora hi ha sardanes a la plaça de Sant Joan. A la nit té lloc el Night Ruc, que, com el raid Ruc de l'endemà a la tarda, té la intenció d'engrescar joves i canalla per tal que participin a la festa. L'endemà, de bon matí, té lloc la passada, igual que la del vespre anterior però amb la diferència que des de finestres i balcons la gent ruixa abundosament als participants. Arribats a la plaça de Santa Magdalena, es reparteix coca i barreja davant la capella de Sant Eloi. A les 10 del matí, al davant de la parròquia, es beneeixen els animals. Després, hi ha una missa a Sant Francesc en honor a Sant Eloi, la representació d'una boda típica de l'Alt Berguedà i el Ballet de Déu a la plaça de Sant Joan.

    La dels Elois és la segona festa més important de la ciutat després de la Patum.

    Si bé el dia de Sant Eloi és l'1 de desembre, antigament es celebrava l'endemà de Sant Joan, el 25 de juny. A Berga el problema s'esdevenia quan el Corpus queia alt i coincidien a les mateixes dates Elois i Patum. L'any 1962 es va traslladar la festa a la diada de Sant Jaume i actualment es celebra el diumenge següent. La festa era organitzada pel Gremi i la Confraria dels Elois i actualment ho és per la Junta Conservadora dels Elois. Aquest Gremi antic incloïa traginers i gent de bast i tralla i després va incorporar altres oficis relacionats amb ells com ferrers, basters, esquilets, manyans, boters, perolers, courers, etc. Més endavant, fins i tot s'hi afegiren llauners, argenters, rellotgers, vinaters, taberners, etc. El dels Elois era, sens dubte, el Gremi més important de Berga. Si bé no sabem quan s'inicià aquesta festa, és fàcil creure que degué ser al tombant del segle XVI. En primer lloc perquè sabem que, a Berga, al segle XV el patró dels carreters encara era Sant Cristòfol. En segon lloc perquè conten que la bandera i el tabal originals del Gremi provenien d'una expedició de berguedans a Algèria en temps de Carles I. Segons la tradició, aquests berguedans els haurien arrabassat als moros. Encara que això ens resulta molt fantàstic i inversemblant (doncs la bandera, conservada a l'actualitat al Museu Municipal de Berga, porta la creu de Borgonya, la qual cosa ens fa suposar que potser fou un estendard portat des d'aquí), el cert és que la tradició tindria una coincidència cronològica important que difícilment seria fruit de la casualitat.

    HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 240-243.
    AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 58 i 174.
    VILARDAGA i PUJOL, José Maria: La ciudad de Berga y sus alrededores, Berga, 1929, pàgs. 39-40.
    VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: História de Berga, Barcelona, 1890.
    VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919.