La casa de Clarà és una de les cases més antigues de Brocà com la veïna de Cercuneda i Castell. El seu origen es remunta en època alt medieval. La vall de Brocà "vallis huchranensis " o "bucharanensis" ja ens apareix esmentada el segle VIII quan un grup de pagesos i agricultors decidí e poblar-la. Tot i així la documentació més extensa de la vall i en concret de la casa de Clarà i serra homònima la trobem als documents del monestir de Sant Llorenç prop Bagà ( ACA vol 801 de monacals d'hisenda doc. 48) quan esmenta el nucli de Vilella (vegeu fitxa 56) també parla de les afrontacions "ipsa wiellares, ipasa serra de Clarano, rivo Bastasinde i Bagazano". Sens dubte la serra de Clarà faria al·lusió a la casa homònima ja que documents posteriors parlen d'un tal Joan de Clerà cònsol de la vila. En el llibre de rodaria de Bagà al delimitar el seu treme esmenta la "costa de serraclara" entenent-se com a serra del mas homònim" damunt de las Forcas fins al capdemunt de la puja de Broca, amb un serradet que confronta amb el camp del Parer". A més al llarg de l'edat mitjana són nombrosos els cognoms de Clarà que poden procedir o no d'aquest mas. Aquesta informació va ser recollida per Mn. Ramon Viladés en el seu llibre de "les muralles de Bagà al segle XIV" i on cita un seguit de jornalers (Jaume, Ponsic, Peric i Bernat de Clerà al 1357 i 1358). Tal i com succeïa amb el mas de Cercuneda (vegeu fitxa 69), aquesta masia no canvia de nom a l'època moderna i sempre es mantindrà amb el nom original. Al cadastre de Brocà de 1756 l'esmenta juntament amb les altres cases de Brocà (Companyó, Vilella, Rotllan, Cercuneda) i als altres documents (inventaride 1856 i full solt de cal Galló) la sitúa al cuartel oeste juntament amb Galló, Rotllant, rectoria, Serrades, i les cases de Gréixer.) Va ser abandonada a mitjans del segle XX.
