El Torrent
Rupit i Pruit
Ubicació
Coordenades:
Classificació
També està regulat com a Àrea d'Expectativa Arqueològica pel mateix catàleg.
Descripció
Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Consta de planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Aquest parament presenta un portal d'accés d'arc rebaixat adovellat, amb la dovella central datada amb l'any 1873 i ornamentada amb una creu encerclada. Als pisos superiors hi ha una doble galeria oberta a l'exterior mitjançant dos arcs rebaixats i un de mig punt adovellats, sostinguts amb pilars bastits amb carreus de pedra i els capitells motllurats. La resta d'obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Algunes finestres tenen els ampits motllurats. A la banda de llevant s'hi adossa un porxo al pis sostingut en un extrem per un pilar de pedra i un cobert a la planta baixa, amb teulada d'una sola vessant. La façana de ponent compta amb un portal rectangular i diverses finestres motllurades. El parament de tramuntana té poques obertures. La construcció està bastida amb pedra desbastada i sense treballar, lligada amb morter i disposada de forma regular, amb carreus a les cantonades.
La cambreria, situada al nord-oest de la masia i davant l'antiga era, és rectangular, amb la coberta de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Presenta planta baixa i pis, amb grans obertures rectangulars. A la banda de llevant continua el vessant de la teulada formant dos coberts destinats al bestiar, amb un mur central que els separa. La construcció està bastida amb pedra sense treballar, lligada amb fang i morter i disposada de forma regular, amb carreus a les cantonades.
Història
La primera referència documental relacionada amb aquesta masia és la compra de la mateixa per part de la família Surroca l'any 1323. Tot i això, el dret era de la noble Constança Cardona, que en continuà essent la propietaria. Hi ha constància l'any 1365 d'un inventari del mas on consta que tenia un molí al seu càrrec. Alhora comptava amb cinc cambres, cuina-menjador, pastera, un celler amb gran cup i la cabana al costat de l'era, entre d'altres elements. Posteriorment, la construcció apareix mencionada indirectament en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionat "Lo Torrent" i ubicat dins de la parròquia de "Prohit". Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en "Pere Sunyer alias Torrent", també dins de la parròquia de "Sant Andreu de Pruyt". Segons la bibliografia consultada, el portal data del segle XIX, alguna finestra del XVIII i una del segle XVII.
Bibliografia
CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). Catàleg de béns a protegir. Text refós. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R06.
CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). Catàleg de masies i cases rurals. Text refós. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M07.
GINEBRA I MOLINS, Rafel (2005). Guerra, pau i vida quotidiana en primera persona. El llibre de memòries de Bernat Puigcarbó de Muntanyola (s. XVI-XVII), el llibre de notes de Francesc Joan Lleopart de Vilalleons (s. XVII-XVIII) i els llibres de comptes i notes dels hereus Quatrecases de Pruit (1686-1812). Col. Sèrie Monografies, 25. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, p. 139-140.
IGLÉSIES, Josep (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.
IGLÉSIES, Josep (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.
NOGUERA, Antoni (1964). Collsacabra. Barcelona: Selecta, p. 247.
PARÉS I GANYET, Quirze (1985). La despoblació rural i les masies del Collsacabra. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 370.
SERRA I CLOTA, Assumpta (1990). La comunitat rural a la Catalunya Medieval: Collsacabra (S. XIII-XVI). Col. L’Entorn, 18. Vic: Eumo Editorial, p. 140, 200, 204-205, 212, 218.