El Solà
Navàs

    Bages
    El Mujal, carrer de Baix
    Emplaçament
    Carretera o pista forestal de Navàs al Mujal i Castelladral. A 1 km de Navàs.
    367

    Coordenades:

    41.89038
    1.85357
    404892
    4638241
    Número de fitxa
    08141 - 371
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Eclecticisme
    Segle
    XIV-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BPU
    Pla Especial Urbanístic de Protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages), 2018, amb el núm. 02.04.EA. Nivell 3. Parcial. Nivell 6. AEA.
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    5084101DG0358S0001AE
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Masia de dimensions força grans, d’origen medieval, emplaçada a la part baixa del poble del Mujal, al costat de l’església parroquial i de l’antic camí ral (actual carretera). Consta d’un cos de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossats coberts a la part posterior i als laterals, així com una pallissa al nord-oest amb una magnífica era enrajolada davant seu. Al sud-oest hi ha més coberts (en bona part una ampliació del 1963) i, a l’altre costat de la carretera, el pou de la masia, equipat amb una bomba manual.

    Probablement la casa manté l’estructura i el volum originaris, però el 1927 va ser objecte d’una reforma general que la va revestir d’un estil eclèctic, pròxim a l’historicisme o al romanticisme. Així, la façana principal totalment renovada pren un major protagonisme, amb una composició simètrica en base a tres eixos verticals en la qual destaquen unes galeries tripartites a la part central. Consten d’arcs de mig punt fets amb maó i esgraonats a la part dels capitells, amb columnes de pedra i baranes de balustre. A la planta primera la galeria és tancada amb porticons de llibret. Aquestes galeries són flanquejades per balcons rematats amb arcs escarsers de maó i amb baranes de ferro forjat, i a la planta baixa el portal és senzill, amb arc rebaixat de maó. Aquestes formes destaquen sobre un parament arrebossat i pintat de color clar, amb un sòcol de línia esglaonada.

    En les façanes laterals les obertures tenen una disposició menys regular i són més senzilles, però mantenen l’estil, amb uns remats de maó en forma de suaus arcs escarsers.

    Inscripció al mur d’un cobert de ponent: 1865.

    Inscripció al portal principal: 1927 D.C.

    Juntament amb Bartomeus, aquesta és una de les dues cases més antigues del nucli del Mujal, sorgida a la vora de l’església i d’un camí antic.  Es tracta d’un mas d’origen medieval que ja està documentat l’any 1313, anterior al fogatge de 1365-1370. Apareix citat junt amb altres masos i es denomina Zagrera (Sagrera). Això sembla indicar molt clarament que aquest mas deriva d’una antiga sagrera que en època alt-medieval devia sorgir al voltant de l’església de la Santa Creu, ja que el mas es troba a pocs metres de l’església, que és d’origen romànic. Tanmateix, no coneixem més notícies concretes d’aquesta probable sagrera.

    El Solà es trobava a peu de l’antic Camí Saliner, per on es transportava la sal de Cardona cap a les terres d’Osona. La tradició oral diu que feia funcions d’hostal, mentre que al mas veí de Bartomeus molts dels estables servien per donar servei a les mules dels traginers. Segons es diu, d’anada els traginers feien parada i fonda en aquest hostal; l’endemà carregaven la sal a Cardona i tornaven a passar la nit al Solà.

    Probablement, entre els segles XVII-XIX la casa s’amplià fins assolir el volum actual, i es devien construir els nombrosos coberts. Entorn de 1927 va comprar la masia la família Closa, en van reformar la part de l’habitatge i li van donar l’aspecte renovat que ara presenta. Segons sembla, el paleta que es va encarregar de les obres es deia Casimiro i havia fet alguna intervenció molt semblant en masies de Serrateix. La família Closa va viure al mas fins fa pocs anys. A finals del segle XX el propietari era Domingo Closa Iglesias. En morir sense descendència la propietat passà a la família i finalment fou venuda.

    BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. Història del Bages, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 163.

    CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 02.04.EA

    PIÑERO, J. (1995). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 64.