El Solà
Montclar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Antiga casa rural de planta baixa, planta pis i golfes, planta rectangular i que havia estat coberta amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Únicament es conserven els tancaments del perímetre, en bona part fins l'alçada de la coberta, que és de paredat comú amb carreus ben escairats a les cantonades. Es conserven també les llindes, brancal i escopidors de pedra de les finestres. La porta principal té els brancals de pedra i és arc apuntat dovellat amb una inscripció de la que només es conserva el número 27. De la coberta se'n conserven alguns trams del ràfec, construït amb una peça de pedra plana en voladís. A la cara sud hi havia uns annexos dels que es conserven part dels murs de tancament i que devien ser coberts. Al costat de la façana de ponent hi ha una bassa que es va fer ampliant una antiga tina excavada a la roca i de la que encara es pot veure part del mur de roca excavat amb forma semicircular.
Des del nucli de Montclar, prendre la carretera en direcció a Casserres, i transcorreguts
660 metres prendre el trencall de la dreta, passar la casa dels Racons i arribats al trencall
girar a la dreta i recórrer 1.250 metres fins arribar a El Solà.
Història
L'estructura general de la casa ens mostra un edifici de possible origen modern, tot i que podria tractar-se d'un antic edifici medieval reedificat; de fet, l'estructura de la porta adovellada ens indica un element que podríem situar a finals dels segles medievals. Es va fer un nou establiment el 1383 a la casa Des Solà, al terme del Castell de Montclar, que era deshabitada des de la Pesta Negra, i que fou confirmada a Pere de Pirons de la casa Peirons, que era cosí germà del darrer possessor, mantenint les mateixes obligacions: hauria de refer la casa que era enderrocada, tenir-la habitada i fer la prestació d'homes i dones, així com estava obligat a host i cavalcada i altres serveis personals que haguessin de prestar les cases del terme del castell (ACA, Batllia General de Catalunya, reg. 614. Citat per Mallol, M.T., 2001: 195-196). Posteriorment s'esmenta un Joan Sola al fogatge de 1553 (Iglésies, 1979), i també surt a la llista de cases per combregar de 1588, la casa de Sola, de Francesc Sola (Document a l'Arxiu Diocesà de Solsona ). Finalment surt al llistat del registre de "Casas de campo y aforados de guerra" de 1856: Casa Solan, de Antonio Plana, podria tractar-se d'aquesta casa.
Bibliografia
Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.
Mallol, M.T. (2001) Establiments de masos després de la pesta negra. Dins El mas català durant l'edat mitjana i la moderna, segles IX-XVIII. Col·loqui celebrat a Barcelona el 1999. CSIC. Barcelona. P. 189-212.
"Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra". 1856. Document original. ACB.
