El Serrà
Malla
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El Serrà és un mas d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVI com una masia clàssica de tres crugies. La façana actual va configurar-se durant el segle XIX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està definit per una galeria vertical de dos pòrtics d'arc carpanell arrebossat situats a l'eix central. El portal d'accés és d'arc carpanell de pedra, mentre que la resta de la construcció presenta finestres d'arc pla arrebossat. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat i el ràfec està acabat amb cabirons.
Història
La primera notícia que tenim del nom Serrà a Malla es remunta a l'any 1293, quan Berenguer Serrà es casà amb Raimunda, neboda de Guillem Casovers de Gurb, fundador de la Mongia de Santa Eugènia de Berga. La seva filla i pubilla Sibilia, va casar-se l'any 1332 amb Pere Pratgerart, fill de Pere i Raimunda Paituvi de Santa Cecilia. El següent hereu en la línia de successió va ser Pere o Jaume Pratgerart, que va casar-se amb Maria, filla del mas Puig de Malla a mitjans del segle XIV. Ja al segle XV, el seu fill Pere Serrà, va contraure matrimoni amb Francesca Albanell, qui era viuda de Francesc Masferrer, del Masferrer de Malla. Del seu matrimoni va tenir un fill, Francesc Masferrer, però l'hereu del mas Serrà va ser Tomàs Serrà. En el fogatge de l'any 1553 hi consta "Serra, àlies Cerdà", ja que la pubilla de Pere Joan Serrà , Joana, va casar-se amb Bernat Cerdà, fill del mas Cerdà del Pla de la Garga, de Centelles. Va ser fill d'aquesta darrera pairalia l'enginyer Ildefons Cerdà. El nom de Serrà va mantenir-se en la successió del mas, de la mà del seu fill Agustí.
Bibliografia
IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor.
Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010.
