El Saiol
Moià
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici de tres pisos i portal clivellat amb torre central de planta quadrada de quatre pisos i teulada a quatre vessants, encarat a llevant. El parament presenta diverses obertures en les que es pot observar un bon treball escultòric. L'accés a l'edifici es fa per un arc de mig punt de grans dovelles de pedra. Destaca del conjunt una torre central quadrada coberta a quatre vessants en la seva part central damunt de l'eix de l'arc abans esmentat. Al costat sud hi ha una altra torre més petita, també quadrada. La coberta del mas és de teula a una vessant.
Esta bastant reconstruïda. A l'inventari el Patrimoni Arquitectònic de Catalunya informa que aquest bé té la protecció BCIN pel Decret de disposició del 22/04/1949, BOE 5/05/1949.
Història
La primera notícia del mas es troba en la donació d'un alou que el comte de Barcelona fa a Guillem Bellit pels serveis que el seu pare havia fet al comte. Entre aquestes terres hi havia un bosc anomenat Condal, i un mas anomenat Clos Ramió. Fins al segle XVI s'anomenava mas Comdal. Arran del matrimoni entre Tomassa Comelles (pubilla del mas) i Miquel Saiol (procedent del mas Saiol de Marfà) el mas passà a dir-se Saiol Comdal i amb el temps només Saiol. El 1819 el darrer hereu (Joaquim Saiol) el va vendre a la Comunitat de Preveres de Moià per 7,600 lliures, amb l'objectiu d'engrandir les finques que tenia al Vallès. Va tenir masovers fins a la dècada de 1970. Posteriorment va esdevenir una segona residència i una casa de colònies.
Bibliografia
AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès pàg. 167-185. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (1990); Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya. " Els castells i els monuments d'arquitectura militar de Catalunya ". Departament de Cultura. Barcelona. Generalitat de Catalunya. Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2007); www. cultura.gencat.net/cpc Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Ubals i Picanyol, D (2001); " Les Masies de Moià ". Pàg. 139-140. Moià.