El Riber
Vilanova de Sau
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Gran masia situada a la dreta del Torren de Castanyadell, just al punt d'unió entre el Sot de les Basses i el de Llardons.
Aquest edifici és de planta quadrada amb unes mides de 13,50 metres per banda aproximadament. La superfície total és de 546m2 i la superfície coberta de 182m2.
Es troba construïda en un desnivell de terreny que provoca que a la part sud consti de planta baixa i dos pisos, mentre que a la part nord s'accedeix directament al primer pis a través d'un portal regular. La coberta és de teula aràbiga a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Presenta el ràfec molt ben treballat.
A la façana principal es troba orientada al nord. La porta és rectangular amb dovelles i dues finestres al primer pis també adovellades amb pedra o carreus blanquinosos molt ben treballats.
La casa disposa de tres cossos en total, amb unes dependències laterals afegides posteriorment. Es troben més avançades a la façana. A la banda de migdia hi trobem també uns porxos de tres plantes.
Els porxos de llevant es mostren com una part característica de l'edifici. La part central i més gran es troba formada per dues galeries superposades i sostingudes al centre i a l'esquerra per dos grans pilars. El pilar central s'hi troben les restes d'un rellotge de sol. Es troba acabat amb baranes de fusta.
La part dreta és un cos tancat que també sobresurt lateralment i presenta un conjunt de finestres emmarcades en carreus de pedra.
Història
A l'Arxiu Episcopal de Vic es conserva documentació que fa referència al Mas Riber des del segle XVI fins el XVIII. Es troba sempre habitat per la família Riber que li dóna el nom.
Malgrat la documentació del mas és tan primerenca l'estructura de l'edifici és mes pròpia del segle XVIII tan mateix no es descarta que alguns elements puguin tenir un origen més antic.
També es menciona a una família Riber que foren moliners.
Als fogatges de 1553 el mas es trobava habitat per Francesc Riber.
El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 la descriu com una alqueria o "casa de labor" situada a 4km de la capital de l'ajuntament.
Bibliografia
A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona.
A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860.
Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya.
ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit.