La primer referència directa al mas Prat la trobem en un document del 1323, on Hug de Mataplana redimeix a Guillem del Soler de Montclús per haver-se apropiat d'uns quintals del dit mas Prat; l'absol a canvi de pagar 800 sous, i donant al senyor els quintals. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,60)
El 1383 trobem Llorenç Prat que fou llogat per fer de bander, és qui havia de vigilar que es respectessin els acords del poble, sobretot pel que respecta al bestiar domèstic que estava solt i el qual ocasionava molts danys, la seva tasca incloïa imposar bans o multes en cas d'infracció; també era qui havia de fer era fer les crides (una mena d'agutzil).(SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,225)
El 8 de maig de 1388, un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, entre els quals hi havia "Bernardus Prat", demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70)
En el fogatge de 1497 dins el terme de la Pobla consta "Johan Prat" i "En Prat Joan", i al fogatge de 1553, Jaume Prat i Sebastià Prat. (IGLÉSIES:1979:461;1991:268)
Al segle XV hi ha notícia de Domingo Prat que s'esmenta en un document referent a l'obratge de la llana, on hi consta un llistat de les persones i les quantitats de llanes que havien d'obrar. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,360)
Del 1581 data un document on Baltasar Costa i de Riembau deixa i arrenda íntegrament la seva masada del Prat, amb les terres, herbes i fruites, per temps i espai de quatre anys, a Jaume Casas, segons les condicions que en el document s'hi estableixen; a més, també li deixa la devesa de Ventaiola. . (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,307)
El Prat també s'esmenta en el llistat de masies del llibre "Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32" (ACBR) del 1856.