El Pinar
Lliçà d'Amunt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia de planta rectangular, de planta baixa, pis i golfes, amb façana simètrica.
A la planta baixa, al centre, hi ha el portal d'entrada, amb arc rebaixat, format per tres carreus de pedra vermellosa, amb la inscripció al centre de la llinda de l'any "1816". Els brancals són carreus de pedra irregulars. A l'esquerra, hi ha una porta d'entrada, amb maons de pla a la llinda recta i als brancals. A la dreta del portal del mig hi ha un finestral, d'arc rebaixat amb maons a la llinda i als brancals. L'obertura està tancada per una reixa. Entre les obertures de la planta baixa hi ha tres bancs d'obra.
Al primer pis hi ha un balcó al centre, emmarcat amb carreus de pedra als brancals i llinda recta feta de maons de pla. A cada costat hi ha un balcó i les obertures estan emmarcades per maons a la llinda i als brancals. La barana del balcó és de forja, d'estil noucentista. Totes les obertures estan situades al mateix eix vertical que les de la planta baixa.
Al pis de golfes hi ha una galeria de tres obertures d'arc de mig punt, fets de maó a les llindes i als brancals.
El parament dels murs és fet de còdols i maó. A la façana hi ha un rellotge de sol entre el pis primer i les golfes. El coronament és un capcer esglaonat fet de maó i la teulada és a dos vessants.
A la dreta de la masia hi havia una pallissa, que a la dècada de 1960 es va transformar en habitatge.
Història
Masia construïda a principis del segle XIX. Al centre del portal d'entrada consta l'any 1816 i era propietat de Ca l'Amell Gros. L'any 1924, els masovers eren Joan Pi i Teresa Pujades i la masia era coneguda com a Can Pi i Rosas.
L'any 1929, Domingo Codina i Matilde Campos adquiriren la masia i cultivaren les terres. Com que no tingueren descendència, afillaren a Matilde Mateu, qui va contraure matrimoni amb Joan Cladellas. En aquests moments, la masia es va dedicar a l'activitat ramadera amb vint-i-cinc caps de bestiar per a la producció de llet. Als anys 1960, canviaren l'activitat i es dedicaren a l'engreix de vedells. En aquell moment, vengueren parts dels terrenys, es parcel·laren i s'urbanitzà.
Bibliografia
Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
BENZEKRY ARIMON, Albert (2007). L’Abans. Lliçà d’Amunt. Recull gràfic 1898-1975. Editorial Efadós SL, p.579-584.
ANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2010). “Can Ros, El Pinar, Hostal de l’Arengada” a DANTÍ, Jaume. Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.
GARCIA-PEY, Enric (2010). Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.168-169.
