Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia situada dalt d'un turó amb molt bona visibilitat des d'on es dominen els municipis limítrofes de Súria. La construcció està arruïnada, presentant una planta rectangular feta de maçoneria amb dos pisos i golfes amb coberta a dues vessants, que consta, fonamentalment, de tres cossos constructius principals als que s'adossen, al N un cos destinat a tina i un altre al SE com a corral. A la planta baixa del cos E hi ha un espai cobert amb volta que podria identificar-se amb un celler, el qual presenta a l'E una tina enrajolada que té la boixa dins d'aquest espai per sota del nivell actual de paviment. Al N, d'aquest mateix espai, que té forma de L, es pot veure una altra tina, que sembla més moderna que l'anterior. Per fora del mur perimetral, s'estén un dels cossos annexos, ja mencionats, ocupat per una altra tina. A la planta primera, sobre la volta, es troba la base d'una premsa de vi de pedra de gres. Als murs perimetrals N i O existeixen troneres, que semblen poder-se datar al segle XIX. Per l'aspecte constructiu s'endevinen semblen distingir-se dues grans fases d'edificació i altres afegits de menor importància.
Al seu voltant es trobava el bosc del Muntet, avui pràcticament desaparegut (LOSADA, 2000)
Història
Existia una inscripció amb la data 1812 en una biga de fusta. El 1860 el mas Munt o Muntet tenia una extensió de 60 jornals de terra i el seu amo era Josep Armengol, per venda, d'Antoni Viadé, de Gironella (REGUANT, CASTELLANO, 1980). En un cens de 1877 apareix com a alqueria de dues edificacions d'un i dos pisos, una habitada i l'altre no. Resulta d'interès des del punt de vista del llegendari una informació oral proporcionada per una descendent d'antics habitants d'aquesta casa, que es pot situar cap els anys 1920 i que fa referència a l'existència d'éssers fantàstics d'aparició nocturna, encara que sense identificació precisa, són de morfologia humana. Aquesta informació es la següent: "a Cal Muntet, on abans vivia la meva mare, un dia (dins dels molts que passava alguna cosa estranya) en un llit on hi havia quatre nenes es veien nou peus. També amb la seva germana van veure un personatge, baix i fosc als peus del seu llit, però que va desaparèixer quan va venir el seu pare". A més es tradició l'existència d'un llibre amb receptes i conjurs de caràcter guaridor, encara que no se sap res més sobre aquest particular (Informació oral proporcionada pel Sr. Eduard Zomeño, desembre de 1999). Sobre la creença en éssers de caire fantàstic, i moltes vegades diabòlic s'han documentat indicis al Bages, així com a Súria, on va ser advertida la presència de "familians", diables ficats a la llar o mals esperits, a la dècada de 1930 (GRIERA, 1935-1947: V, 28).
Bibliografia
CALLEJO, Jesús (1994) Duendes, Madrid, EDAF. CALLEJO, Jesús (1996) Gnomos, Madrid, EDAF.
CASANOVA, Joan; CREUS, Joan. (1998). "Els petits éssers fantàstics: Inventari i recerca sobre l'origen del llegendari". Revista d'etnologia de Catalunya, nº 13, Novembre 1998, p. 140-143. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.
CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.
LOSADA, Cristina (2000) Toponímia de Súria. Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria.
REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.
Informació oral proporcionada pel Sr. Eduard Zomeño, desembre 1999
