Cançó de Vallcebre recollida al Cançoner del Calic. La lletra és la següent: Una cançoneta nova / (bé la sentireu cantar) / treta n'és d'una minyona / que a Vallcebre se n'està / que per nom se'n diu Mundeta / i que és filla del Mullàs. / Si us promet alguna cosa, / fadrinets, no en faceu cas. / Tu, Dents, que ara la festeges: / no sé si t'escaparàs: / si t'agrada la carbassa / ja estic cert que en menjaràs. / Com ella no n'és escassa, / ni li reca la llavor, / quan està ja amonestada / té modos de dir que no. / Aquesta galan minyona / ajudeu-me-la a mirar: / n'és una noia molt guapa: / no se li pot ignorar. / Encara que n'és d'aquelles / del cossarrillo grosser / la mica de gep que porta / li n'està d'allò més bé. / El dot d'aquesta minyona / jo prou vos diré quin és: / té cinc dits a cada mà, / però no sé si valen re; / en sap de cosir i fer mitja, / jo sols ho sentit a dir, / i en sap fer algunes camises / pels que volen presumir. / Les noies d'avui dia, / com és cosa que ja es veu, / no teniu a la memòria / les coses com es dieu: / quatre amb un, quatre amb un altre, / no mireu lo que pot ser, / i a moltes lo temps us passa / i us quedeu en el planter. / Els fadrinets de Vallcebre, / de Saldes i Maçaners / deurien, si tu els miraves, / donar-te'n un bon revés, / perquè tu mateixa els deies, / com tantes ne dius de frau, / que a cap fadrí de muntanya / no el colliries del fang.
