El Montpart o Monpar
Sant Martí de Centelles

    Osona
    Pla de la Garga
    Emplaçament
    Pla de la Garga, entre el Sunyer i el Febrer

    Coordenades:

    41.75824
    2.22391
    435483
    4623225
    Número de fitxa
    08224 - 63
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVI-XX
    Estat de conservació
    Regular
    Interior malmès
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 005A00114
    Autoria de la fitxa
    Anna M. Gómez Bach

    Masia formada per tres cossos adossats i articulats davant un espai obert o era. La construcció principal consisteix en un edifici de baixos més dos pisos i golfes, amb una coberta a doble vessant i de pendent no gaire pronunciat. La façana presenta les parets arrebossades, a causa de les recents reformes efectuades: Les obertures es disposen en finestres de factura senzilla i de dimensions mitjanes. La porta d'accés és rectangular. Sobre la portalada principal hi ha un balcó i la resta de finestres. L'interior ha estat força malmès.
    Les dues altres construccions són més baixes. La seva planta és rectangular i la coberta és a una sola vessant, seguint una estructura de planta baixa i pis. Els murs d'aquesta edificació són de paredat comú i amb pedres cantoneres; amb una disposició regular de les obertures i deixant entreveure alguna ampliació o remodelació. Tota la planta inferior d'aquestes estructures annexes de la casa estaria destinada als estables, característica molt comuna de les masies ramaderes.
    Aquest conjunt arquitectònic tripartit presenta altres estructures annexes, que s'han d'associar a activitats de caire bàsicament agrícola.

    Aquesta explotació agrícola pertany la meitat al terme municipal de Sant Martí de Centelles i l'altre meitat al terme municipal de Centelles.

    El topònim d'aquest mas es troba escrit tant amb t final com sense. La seva construcció es pot situar en el decurs de l'edat mitjana, segurament cap el segle XIV, moment de gran augment demogràfic de la zona. Pertanyia a la sufragàania de Santa Magdalena de Vilarestau (una petita ermita situada prop el mas Cerdà a Centelles). Tot i que actualment, a causa de les importants reformes efectuades, no resta cap evidència constructiva que permeti deduir la seva antiguitat.

    PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372.
    PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles.
    SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles.