El molí del Rossell
Centelles

    Osona
    Mas el Rossell
    Emplaçament
    seguint el camí on s'acaba el carrer Sant Jaume, al sud de la vila
    468

    Coordenades:

    41.78802
    2.23661
    436568
    4626522
    Número de fitxa
    08067-88
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Segle
    XVI
    Any
    1572
    Es desconeix
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL (PEPCHC 4-5-1995)
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    08066A003000080000UW
    Autoria de la fitxa
    Jordi Petit Gil

    Conjunt format per tres cossos diferents, l'habitatge (molí), una galeria i una torre. L'edifici principal és de planta baixa i dos pisos. Té una gran arcada adovellada de pedra treballada com entrada amb un escut que diu: ".IHS.ROS.SELL.1.5.7.2". La coberta és de teula aràbiga a dos vessants a tot l'edifici principal i a una única vessant (cap a fora del recinte) tant en la torre com a la galeria..

    El mas és citat ja en el testament de la vescomtessa Engúncia l'any 1038, posteriorment és citat com a bens del monestir de l'Estany que passen a mans del baró de Centelles l'any 1364. Tot i això, sembla ser que l'edifici actual podria ser del segle XVI. Hi ha escrita la data de 1572 a la clau de volta de mig punt de la porta d'entrada. Aquesta data correspon en l'època en que es van renovar una sèrie de masies importants de Centelles. El nom de la casa prové de les terres argiloses acumulades a la part baixa del torrent de la Llavina, emplaçament privilegiat de molins. El molí del Rossell, tanmateix, fa servir l'aigua del riu Congost, desviada per una resclosa i conduïda fins a una bassa de grans dimensions.

    - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles.
    - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic.
    - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.